QUE FER SI EM TRENCO EL MENISC
Font: Institut Cugat
El trencament de menisc és una de les lesions més comunes del genoll. Apareix tant en esportistes (girs, canvis de direcció, contacte) com en persones que, amb el pas dels anys, han perdut elasticitat al menisc i es lesionen amb gestos quotidians. Davant aquest diagnòstic sorgeixen dubtes lògics com la gravetat de la lesió, si necessitem passar pel quiròfan i quant de temps estaré a recuperar-me.
¿Què és el menisc i perquè es trenca?
Cada genoll té dos meniscos (intern i extern)- Són amortidors de fibrocartílag que reparteixen carregues, aporten estabilitat i protegeixen el cartílag articular. Es lesionen per:
· Trauma agut: gir brusc amb el peu fix, salt o impacte.
· Degeneració: amb l’edat el teixit es deshidrata i es torna més fràgil, per la qual cosa pot trencar-se amb moviments menors.
¿Com reconèixer si t’has trencat el menisc?
Els símptomes típics són el dolor a la línia articular (interna o externa), inflamació hores després de l’esforç, clics o sensació d’enganxament i, a vegades, bloqueig (dificultat per estirar o flexionar completament). No tots els trencaments fan el mateix dolor: algunes es detecten de forma incidental en una ressonància.
Primers passos quan apareix el dolor
1. Repòs relatiu i fred local durant 48 hores per controlar inflamació.
2. Evita girs i esquats profunds que agreugen el dolor.
3. Consulta amb traumatologia o medicina esportiva. L’exploració clínica i, si es produeix, una ressonància magnètica definirà tipus, localització i extensió del trencament.
La fisioteràpia i el treball progressiu de mobilitat i força són fonamentals per una recuperació completa després d’un trencament de menisc.
¿S’ha d’operar sempre?
No. La tècnica ha evolucionat cap a preservar el menisc que es pugui.
· Tractament conservador: indicat en molts trencaments degeneratius o parcial. Inclou fisioteràpia, enfortiment del quàdriceps i isqui tibials, control del dolor, treball de cap i core i adaptació temporal de l’activitat. Un percentatge significatiu millora sense cirurgia.
· Cirurgia artroscòpia: es valora si hi ha bloqueig, dolor persistent malgrat la rehabilitació, fragments inestables o limitació rellevant per la vida diària o l’esport.
La decisió depèn de l’edat, activitat, símptomes, tipus de trencament i expectatives.
Opcions quirúrgiques
Quan la lesió ho requereix, la cirurgia busca conservar la quantitat més gran possible de menisc sa. Hi ha diferents tècniques segons la localització i el tipus de trencament.
1. Sutura de menisc (reparació): uneix els bords del trencament perquè cicatritzin. És preferible en pacients joves i trencaments a la “zona vermella” millor irrigació. Preserva teixit i protegeix el genoll a llarg termini.
2. Meniscectomia parcial: resseca només el fragment trencat i inestable. Sol oferir alleujament ràpid, encara implica perdre part d’amortiment.
3. Trasplantament de menisc: opció minoritària per casos seleccionats amb dèficit de menisc i dolor persistent.
Recuperació i tornada a l’activitat
La recuperació depèn del tipus de tractament i de les característiques de cada pacient. En tots els casos, un pla de fisioteràpia progressiu i supervisat és clau per recuperar la funció i prevenir recaigudes.
· Conservador: millora en 4-8 setmanes si es realitza un programa de fisioteràpia progressiu (mobilitat, força, control neuromuscular i propiocepció. Clau: enfortir sense dolor, prioritzant qualitat de moviment.
· Sutura de menisc: requereix protecció de la càrrega i de la flexió a l’inici. Retorn a l’esport entre 3 i 6 setmanes, segons la cicatrització, força i control.
· Meniscectomia parcial: marxa funcional en dies, activitat de la vida diària entre 2 i 4 setmanes i retorn esportiu en 4-8 setmanes, individualitzant.
No tractar un trencament inestable pot perpetuar el dolor, afavorir besaments i limitar la mobilitat. A mitjà-llarg termini, la pèrdua o mal al menisc augmenten el risc d’artrosi en concentrar-se més càrrega sobre el cartílag. Tractar a temps i preservar teixit quan sigui possible protegeix el teu genoll pel futur.
