TORNAR A JUGAR A FUTBOL DESPRÉS DEL TRENCAMENT D’UN CREUAT
Font: INSTITUT CUGAT
El trencament del lligament creuat anterior (LCA) és una de les lesions més temudes al futbol. No només per la cirurgia i el temps de baixa, sinó per la gran pregunta que es fan tots els jugadors quan la pateixen: “¿Quan podrà tornar a jugar amb seguretat?
Durant anys, la resposta semblava senzilla: “al cap de sis mesos”. Però avui sabem que aquest enfocament basat únicament en el calendari pot ser enganyós, fins i tot perillós i perillós. La realitat és que el retorn a l’esport s’ha de decidir en funció de criteris funcionals, no d’una data al calendari.
El mite dels sis mesos
El termini de sis mesos sorgeix de protocols quirúrgics i de rehabilitació de fa dècades. Era una mitjana que simplificava el missatge, però no reflectia la complexitat de cada genoll ni dècada esportista.
Tornar a competir només perquè “ja han passat sis mesos” pot exposar al jugador o jugadora a riscos molt seriosos:
· Nou trencament de lligament, especialment si es dona l’alta en el primer any de cirurgia.
· Lesions associades, com esquinçaments de menisc o mal del cartílag per falta d’estabilitat.
· Fracàs en la recuperació de confiança: una jugadora o jugador insegur és més vulnerable a gestos lesius.
Els gestos de canvi de direcció i frenada brusca són els moviments més associats al trencament del lligament creuat anterior (LCA).
El retorn segur al joc s’ha de basar en criteris objectius i mesurables, que van més enllà de la simple cicatrització del lligament. Entre ells destaquen:
1. Força simètrica: quàdriceps o isqui tibial deuen recuperar almenys el 90 % de la força respecte a la cama sana.
2. Test funcional: salts unipodals, deuen recuperar almenys el 90 % de la força respecte a la cama sana.
3. Test funcional: salt unipodals, canvis de direcció, agilitat i equilibri.
4. Estabilitat neuromuscular i propiocepció: reaprendre a controlar el genoll amb exercicis específics.
5. Confiança psicològica: evitar por a la recaiguda i recuperar seguretat al camp.
El paper del treball interdisciplinari
La tornada a l’esport de competició després d’un creuat no depèn d’un únic professional. Requereix la col·laboració d’un equip interdisciplinari:
· Cirurgià ortopèdic: garanteix una reconstrucció anatòmica i estable.
· Fisioterapeuta: guia la recuperació de mobilitat i força.
· Readaptador físic: prepara al jugador pels gestos específics del futbol.
· Coach o psicòleg.
· Coach o psicòleg esportiu: gestiona por, motivació i pressió.
¿Llavors, quan tornar?
Cada genoll i cada jugador són distints. Més que parlar de mesos, parlem de complir criteris. En la pràctica:
· La majoria dels esportistes necessiten entre9 i 12 mesos per tornar a competir al màxim nivell.
· Els que tornen abans dels 9 mesos tenen un risc significativament major de tornar a lesionar-se.
· L’èxit no només és tornar a jugar, sinó fer-lo amb confiança i sense dolor.
Conclusió
Tornar al futbol després d’un trencament de creuat no hauria de basar-se en un rellotge, sinó en la seguretat funcional i psicològica del jugador. Passar els tests de força, control, estabilitat i confiança és la verdadera garantia que el genoll està llest. Perquè en aquesta lesió, el més important no és tornar de pressa, sinó tornar.
