VALORS I PARÀMETRES EN L’ANALÍTICA D’UN ESPORTISTA

L’analítica en esportistes és fonamental, i tenen un forta rellevància si es tracta d’esportistes de nivell professional, que necessiten assolir objectius esportius. Però cada vegada l’esport amateur copia referències del professional. L’anàlisi de sang dona el perfil precís en el que es troba la teva salut.

Per això, és molt important que tinguis algú, habitualment el teu metge, que sàpiga interpretar l’analítica, i si es a nivell de metge de club, seria molt eficaç.

Importància d’analítica de sang en esportistes

L’anàlisi de sang en un esportista serà important per l’objectiu d’optimitzar el rendiment esportiu, ja que els resultats ens donarà la imatge perfecta del nostre estat de salut. Factors fonamentals per progressar en qualsevol disciplina esportiva com el transport d’oxigen, el nivell de colesterol i glucèmia i la salut metabòlica.

Una anàlisi de sang no només avalua els valors típics com l’hemoglobina o el hematòcrit, sinó també informa d’aspectes específics per esportistes, com la presència de marcadors inflamatoris, els nivells de glucosa, i perfils lípids.

Una bona interpretació de tots aquests valors servirà als entrenadors i esportistes a personalitzar problemes d’entrenament i ajustar estratègies nutricionals, maximitzant així el rendiment i reduint el risc de lesions.

Detectar desequilibris abans de que ens afecti negativament a la nostra salut i rendiment, és del tot fonamental, només sol per esportistes, també per la població en general.

Valors normals d’un anàlisis en un esportista

Els valors d’una analítica ens donarà una evolució tècnica per saber l’estat de la nostra salut.

Aquests valors són indicadors clau que, tant mèdics com entrenadors personals, han d’interpretar per avaluar l’estat d’un client o pacient.

Aquests paràmetre són els següents

• Hemoglobina i hematòcrit:

L’hemoglobina transporta oxigen als teixits, i l’hematòcrit mesura el percentatge de glòbuls vermells en la sang.

Aquests valors són necessaris per avaluar la capacitat del cos de transportar oxigen, una cosa essencial pel rendiment físic i la salut cardiovascular.

L’hemoglobina és una proteïna que ocupa gran part del plasma i que conté ferro, sent l’element que dona el característic color vermell a la sang.

És l’hemoglobina on es produeix la fixació del oxigen per ser transportat a les cèl·lules a través de la sang als músculs i als òrgans.

En termes esportius, si volem aconseguir un rendiment cardiovascular adequat, és necessari assolir uns nivells apropiats.

Els valors normals per aquests paràmetres seran:

• Hemoglobina: 13,8 a 17,2 grams per decilitre (g/dL) en homes,. i 12.1 a 15.1 g/dL en dones.
• Hematòcrit: 38,3% a 48,6% en homes, i 35,5% a 44,9% en dones.
• Glucosa:

La glucosa és el paràmetre d’un anàlisis de sang de mesura els nivells de sucre en sang.

Nivells estables de glucosa són fonamentals per un sumís adequat d’energia diària.

El valor de l’anàlisi de la glucosa té gran importància de cara a descatar una possible diabetis mel·lites.

Els nivells de glucosa en sang solen augmentar amb estils de vida sedentaris i dietes que contenen gran quantitat de sucres refinats.

Si una persona te els nivells de glucosa elevats durant cert temps, això pot associar-se amb sobrepès, colesterol elevats durant cert temps, això pot associar-se amb sobrepès, colesterol elevat i, a llarg termini, amb diabetis tipus II.

Els valors normals per la glucosa en una analítica són:

• En dejuni: Menys de 100 mil·ligrams per decilitre (mg/dL).
• 2 hores després de menjar (glucosa postprandial): Menys de 140 mg/dL_
• Perfil lipídic (Colesterol total, HDL, LDL, triglicèrids)

Els valors de colesterol i triglicèrids de les anàlisi de sang avaluen la salut cardiovascular mesurant els lípids en la sang.

Aquesta ajuda a prevenir malalties cardiovasculars al detectar nivells elevats de colesterols LDL, i baixos de colesterol HDL.

Respecte als triglicèrids, les persones que tendeixen a acumular greix a la zona abdominal han de tenir molt en compte aquest paràmetre.

Els valors de triglicèrids elevats es relacionen amb el sobrepès degut a un excés de calories d’hidrats de carboni i greixos hidrogenades, la qual cosa augmenta lla producció de triglicèrids en el fetge.

Els valors normals pels lípids són:

• Colesterol total: Menys de 200 mg/dL
• Colesterol LDL (colesterol dolent): Menys de 100 mg/dL
• Colesterol HDL (anomenat colesterol bo): Més de 40 mg/dL en homes i més de 50 mg/dL en dones.
• Triglicèrids: Menys de 150 mg/dL

Glòbuls blancs (Leucòcits)

El valor de glòbuls blancs en una analítica ens indica a l’estat del sistema immunològic.

Aquests són un conjunt de cèl·lules de la sang encarregats de donar resposta immunitària en l’organisme, i s’encarreguen de la defensa contra substàncies estranyes o infeccions.

Nivells elevats poden ser senyal d’infeccions, mentre que nivells baixos poden indicar problemes en la medul·la òssia.

Trobarem 5 tipus de leucòcits; basòfils, eosinòfils, limfòcits  (cèl·lules T i cèl·lules B), monòcits i neutròfils.

Els valors de glòbuls blancs poden ser menor després de períodes intensos d’entrenament, en casos en els que hi ha una recuperació no adequada. En aquests  casos, s’ha de descansar, o passar a realitzar entrenaments més lleugers.

Els valors normals de glòbuls blancs són:

• 000 a 11.000cèlules per microlitre de sang.
• En aquests casos, s’ha de descansar o passar a realitzar entrenaments més lleugers.
  Els valors normals de glòbuls blancs són:
  • 4.000 a 11.000 cèl·lules per microlitre de sang.
• Plaquetes
  Les plaquetes són les responsables de la coagulació sanguínia.
  La seva funció principal és detenir el sagnat agrupant-se i formant coàguls en zones de lesió, com talls, rascades, etc.
  La trombocitopènia és el baix recompte de plaquetes.
  Les causes d’això en una analítica poden ser problemes de producció de plaquetes a la medul·la òssia, destrucció accelerada de plaquetes a la sang, consum excessiu per malalties autoimmunes o infeccions, efectes secundaris de medicaments o trastorns genètics.
  La trombocitosi és un alt recompte de plaquetes.
  Les causes poden deure’s a inflamació crònica, infeccions, malalties mieloproliferatives, esplenectomia (extirpació de la melsa) o a una resposta a la pèrdua de sang o cirurgia.
  La trombocitopènia pot augmentar el risc de sagnat, mentre que la trombocitosi pot augmentar el risc de formació de coàguls sanguinis.
  Els valors normals de plaquetes són:
  • 150.000 a 450.000 per microlitre de sang.
• Creatinina i urea
  La creatinina i la urea en les anàlisis de sang mesuren la funció renal.
  Reflecteixen la capacitat dels ronyons per filtrar i eliminar deixalles del cos.
  La creatinina és un subproducte normal del metabolisme muscular que es produeix a partir de la creatina.
  S’elimina principalment a través dels ronyons en l’orina.
  Nivells elevats poden indicar un deteriorament en la capacitat dels ronyons per filtrar i eliminar deixalles, com en la insuficiència renal aguda o crònica, obstrucció del tracte urinari, deshidratació o algunes malalties musculars.
  Els valors normals de creatinina són:
  • 0,84 a 1,21 mg/dL en homes, i 0,66 a 1,04 mg/dL en dones.
• Transaminases (ALT i AST)
  Les transaminases indiquen la salut del fetge.
  Transaminases altes en analítiques indiquen dany hepàtic, que pot ser causat per diverses condicions, incloent-hi l’excés d’exercici.
  Les principals transaminases en els anàlisis són l’aspartat aminotransferasa (AST o GOT) i l’alanina aminotransferasa (ALT o GPT).
  Estan associades amb la transaminació, que és la transformació d’aminoàcids en glucosa pel catabolisme muscular quan es realitza activitat física molt intensa i la dieta no aporta les necessitats nutricionals.
  Les transaminases altes solen aparèixer en entrenaments de força de gran intensitat o en esportistes com maratonians i triatletes.
  En aquesta situació, els nivells d’AST són més elevats que els d’ALT.
  Quan això passa, cal incrementar la ingesta d’aliments, descansar i hidratar-se.
  Els valors normals són:
  • ALT: menys de 40 U/L
  • AST: menys de 40 U/L
• Electròlits (sodi, potassi, calci)
  Els valors d’electròlits són importants per als esportistes, ja que en depèn el bon funcionament muscular.
  Mantenen l’equilibri hídric i la funció nerviosa i muscular.
  El sodi manté l’equilibri hídric, la transmissió nerviosa i la contracció muscular.
  Desequilibris poden ser causats per deshidratació, malalties renals, insuficiència cardíaca o trastorns hormonals.
  El potassi regula l’equilibri hídric, la transmissió nerviosa i la contracció muscular.
  Desequilibris poden deure’s a insuficiència renal, trastorns hormonals, deshidratació o medicaments.
  El calci intervé en la formació d’ossos i dents, la coagulació sanguínia i la transmissió nerviosa.
  Nivells baixos poden deure’s a trastorns hormonals, malalties renals, dèficit de vitamina D o certs medicaments.
  Valors normals:
  • Sodi: 135–145 mEq/L
  • Potassi: 3.5–5.0 mEq/L
  • Calci: 8.5–10.2 mg/dL
• Àcid úric
  Els valors d’àcid úric indiquen el metabolisme de les purines.
  Gran part es dissol a la sang i s’expulsa pels ronyons.
  Si el cos en genera massa o no s’elimina bé, es pot acumular formant cristalls, causant gota o càlculs renals.
  En esportistes, valors elevats poden relacionar-se amb excés d’intensitat per destrucció dels teixits.
  Dietes molt riques en proteïnes també poden elevar-lo.
  Valors normals:
  • 3,4 a 7,0 mg/dL en homes
  • 2,4 a 6,0 mg/dL en dones
• Ferritina
  La ferritina mesura les reserves de ferro del cos.
  És important per als esportistes.
  Causes d’alteracions:
  • Deficiència de ferro → anèmia
  • Sobrecàrrega de ferro → hemocromatosi
  • Inflamació o infeccions
  • Malalties hepàtiques
  Valors normals:
  • 24–336 ng/mL en homes
  • 11–307 ng/mL en dones
• Testosterona i cortisol
  Són hormones relacionades amb l’estrès i l’adaptació a l’entrenament.
  Testosterona total i lliure
  La testosterona total inclou la unida a proteïnes (albúmina i SHBG) i la lliure.
  És clau per al desenvolupament muscular, força i recuperació.
  La testosterona lliure és la fracció activa i disponible per actuar sobre els teixits.
  Valors normals:
  • Testosterona total: 300–1.000 ng/dL
  • Testosterona lliure: 1–2% de la testosterona total
• Cortisol
  És una hormona produïda per les glàndules suprarenals.
  Augmenta amb l’estrès i l’exercici intens.
  Un excés crònic pot causar degradació muscular o problemes metabòlics.
  Valors normals:
  • Al matí: 6–23 mcg/dL
• Lactat
  Mesura l’acumulació d’àcid làctic.
  És útil per determinar umbrals i planificar entrenaments.
  Valors:
  • A repòs: <2 mmol/L
  • Després d’exercici moderat: <4 mmol/L
  • Umbral de lactat: 2.5–4 mmol/L
  • Després d’intensitat alta: >8 mmol/L
• Proteïna C reactiva (PCR)
  Indica inflamació sistèmica.
  En esportistes pot augmentar temporalment després d’exercici intens.
  Valors normals:
  • <10 mg/L

Variacions en esportistes
Els esportistes poden tenir variacions dins dels rangs normals degut a adaptacions fisiològiques.
Exemples:
• Hematòcrit una mica elevat en esportistes de resistència
• Creatina quinasa elevada en entrenaments de força

Alteracions habituals en esportistes

• Anèmia: deficiència de ferro, vitamina B12 o folats
• Transaminases elevades: dany hepàtic
• Perfil lipídic alterat
• Glucosa elevada: hiperglucèmia
• Creatinina i urea elevades: problemes renals
• Àcid úric alt: hiperuricèmia
• Desequilibris d’electròlits
• PCR elevada: inflamació