LA LUXACIÓ


En d’entendre molt bé el funcionament de les nostres articulacions per comprendre què és una luxació.

Una articulació és la unió entre dos o més ossos, que permet el moviment i dona estabilitat a l’esquelet. Està composta per superfícies òssies recobertes de cartílag, càpsules articulars, lligaments i líquid sinovial, que en treballar en conjunt faciliten el moviment i redueixen la fricció. Però quan l’articulació perd la seva alineació normal és quan es pot desenvolupar una luxació.

Luxació

La luxació és una lesió freqüent en l’àmbit de la traumatologia i ortopèdia. És a dir, una luxació passa quan els extrems de dos ossos que formen una articulació es desplacen de la seva posició normal, perdent contacte entre si.

Aquesta dislocació altera la funció de l’articulació i sol acompanyar-se de dolor intens, inflamació i deformitat visible.

Habitualment es requereix una avaluació clínica i estudis d’imatge, radiografies, les quals permetran confirmar el desplaçament de l’articulació, a la vegada que es descarten fractures associades.

Aquestes es produeixen a causa de un trauma directe o indirecte que supera la capacitat del lligament, múscul o càpsula articular per mantenir l’estabilitat de l’articulació.

El reconeixement i tractament primerenc d’aquesta afecció és essencial a l’hora d’evitar complicacions greus com danys en estructures nervioses, vasculars o cartilaginoses, que podrien donar com a resultat limitacions funcionals permanents.

Sense importar el lloc del cos on s’hagi produït la luxació, hi ha símptomes com dolor intens immediat, deformitat, visible, impossibilitat per moure l’àrea afectada, inflor, hematomes, entumiment i debilitat.

Tipus de luxacions

Es classifiquen de diverses formes en funció del mecanisme de lesió, la direcció del desplaçament a l’articulació afectada. Entre les més comunes estan:

·         Per mecanisme de lesió:

  • Traumàtiques: provocades per una força externa directa o indirecta com un cop o una caiguda.
  • Congènites: anomalies presents des del naixement, un exemple d’això és la displàsia de maluc en nadons.
  • Patològiques: causades per una malaltia subjacent com l’artritis reumàtica.
  • Habituals: són luxacions recurrents per una laxitud o per un dany previ.

·         Per direcció del desplaçament:

  • Anterior: l’os es desplaça cap endavant, la luxació anterior de l’espatlla és la més comuna
  • Posterior:  l’os es mou cap enrere, aquesta situació és estranya, però pot passar com en la luxació posterior del maluc.
  • Inferior y superior: en casos més específics, es pot indicar la direcció del desplaçament sigui cap avall o cap amunt. Per regla general aquesta condició, encara sigui de les menys comunes, quasi sempre requereix atenció mèdica immediata, ja que està acompanyada de complicacions importants com compressió de nervis o de besaments sanguinis.