PER QUÈ SERVEIX L’ELECTROTERÀPIA ?

ELECTROTERAPIAL’electroteràpia és una disciplina que s’engloba dins de la medicina física i rehabilitació i es defineix com la ciència del tractament de lesions i malalties mitjançant l’electricitat. A continuació us presentem una relació de les màquines d’electroteràpia més habituals que es fan servir per la rehabilitació de lesions.

INFRAROJOS:

És la tècnica més senzilla de l’electroteràpia, i no es pot considerar com una màquina de corrent a l’ús. La seva estructura consisteix en un aparell elèctric amb una bombeta infraroja. Els seus efectes consisteixen en projectar radiació calorífica en una zona determinada, amb els beneficis que això comporta. Es sol utilitzar per escalfa la zona afectada abans de fer un massatge. A l’igual que altres fonts de calor, provoca analgèsia i té l’acció de millorar les contractures.

MICROONES:

Aquest aparell genera calo en zones molt més profundes, i per tant és més complexa. La seva intensitat és regulable en funció del teixit a tractar. Està contraindicat en pacients amb pròtesi, marcapassos, embarassades. La explicació és fàcil, el seu sistema transmet un tipus de ones que escalfen els metalls, i poden provocar alteracions en la formació del fetus. Els seus efectes es perceben en zones més internes dels teixits sent directament proporcionals a la seva intensitat. Especialment indicada pel tractament de les contractures.

TENS:

L’anomenat TENS provoca una sensació de formigueig, com una lleugera rampa. Actua sobre les fibres nervioses que té el nostre cos per transmetre la sensació de dolor, inhibint aquesta sensació de molèstia. Un aparell de gama alta pot resultar molt útil per tractar el dolor d’una zona determinada. La seva funció principal és la de fer desaparèixer el dolor.

ULTRASÒ:

És un aparell que produeix vibracions mecàniques, les quals es propaguen únicament per un mitja sòlid o líquid. Es tracta d’un tipus de corrent que té la capacitat d’actuar en profunditat. Les seves dues accions principals són: antiinflamatòria i antiàlgica (evitar el dolor).

CORRENS INTERFERENCIALS:

És un aparell més complex de tots, i es basa en la despolarització de la fibra nerviosa.

Aquests són els seus efectes interferencials.

  • Reestructuració en els desequilibris de tipus circulatori.
  • Processos de recuperació posttraumàtica: contusions, esquinços, luxacions.
  • Analgèsia.
  • Lluita contra l’atrofia muscular.

LÀSER:

Es una tècnica que consisteix en aplicar a l’organisme energia de l’electromagnètic per facilitar-li la seva activitat bioquímica. El làser en fisioteràpia, és un procediment tecnològic pel qual s’aconsegueix que la llum obtinguda posseeixi determinades propietats.

Les seves tres accions principals són:

  • Antiinflamatòria.
  • Analgèsica.
  • Beneficiós per la cicatrització de teixits.

Mètodes d’aplicació del làser:

  • Puntual en un punt o punts determinats.
  • Escombrat de punts.
  • Escombrat total de tota una zona.

CAMP MAGNÈTIC:

L’electroteràpia utilitza els camps magnètics com a mitja per penetrar més profundament en els teixits vius i obtenir un estímul terapèutic a major profunditat del que permet l’estimulació elèctrica aplicada directament sobre la pell. Som més permeables als camps magnètics que als fluxos de corrent elèctrica.

S’anomena també magnetoteràpia i s’aplica per:

  • En traumatologia: lumbàlgia, artrosi, dolors dorsals i cervicals.
  • En medicina esportiva: esquinços, contractures, bursitis i tendinitis.

ONA CURTA:

L’ona curta com tota electroteràpia d’alta freqüència es veu llibre dels efectes químics i d’estimulació muscular que afecten a la mitjana i baixa freqüència.

Tenen dues formes bàsiques d’aplicació de l’ona curta.

  • Ona curta per camp compensador.
  • Ona curta per inducció.

L’augment de la temperatura provoca un increment de la circulació i aquesta a la vegada una elevació en la capacitat de regeneració dels teixits.

TECARTERÀPIA:

La tecarteràpia és un tractament doble que combina les teràpies manuals clàssiques amb l’aplicació de corrents elèctriques que eleven la temperatura en certes zones del cos, amb finalitats preventives o curatives.

image_pdf