El DIAGNÒSTIC PER IMATGE EN L’ESPORT


resonancia magnetica

L’augment d’esportistes de diferents edats i condicions físiques a anat lligada a l’aparició de lesions que inquieten i pertorben el dia a dia dels nostres futbolistes. És necessari un correcte i precoç diagnòstic de les lesions per prevenir complicacions i seqüeles derivades d’aquestes lesions esportives i per retornar el més aviat possible a l’activitat esportiva.

El diagnòstic es basa en l’explotació clínica adequada, requerint un alt percentatge la realització d’alguna proba d’imatge. Les probes d’imatge en les lesions esportives s’utilitzen per: establir el diagnòstic, per establir un pronòstic, per establir el tractament i valorar el seu resultat, així com també s’utilitzen abans de fer una cirurgia per una correcta planificació i estudiar les possibles lesions associades.

Per una banda, existeixen les lesions òssies, que poden anar des d’una periostitis, lesions i fractures d’estrès i fractures òssies. Per les lesions òssies, l’estudi sempre ha de començar amb una radiologia simple, i només en casos en els que persisteixi dubtes s’hauran de realitzar probes de tomografia computeritzada (TC).

Per altra banda, tenim les lesions de les parts toves, en les que incloem, les lesions musculars, tendinoses i lligamentoses. Per l’estudi de les parts toves disposem de l’ecografia i de la Ressonància Magnètica. L’ecografia mostra amb gran resolució les parts toves, sobretot la musculatura superficial, estructures tendinoses i lligaments extra articulars, però la Ressonància avui en dia ha demostrat ser la proba més útil en el diagnòstic de parts robes, donada la seva altíssima resolució. Amb una ecografia podem valorar les lesions musculars (sempre desprès de 24 hores de la lesió) detectant tant les lesions de tipus I, com les de tipus II i III. També és molt útil per l’estudi de la patologia tendinosa.

Amb la Ressonància Magnètica com capaços d’estudiar correctament, la patologia muscular (sobrecàrregues, contusions, ruptures, atrofies musculars…), la patologia tendinosa (ruptures parcials i complertes), i la patologia lligamentosa.