TRENCAMENT DEL MÚSCUL SEMI MEMBRANÓS
El múscul semi membranós, necessari per al salt i la carrera, pot trencar-se durant la pràctica esportiva, produint un dolor agut en la natja.
És un múscul biarticular (sobre passa dues articulacions; maluc i genoll) i s’estén des de l’isqui en la pelvis fins a la tíbia en la seva cara interna. Forma part del grup muscular anomenat músculs isquiotibials, i actua com a flexor del genoll i extensor del maluc.
En el futbol, aquest múscul és molt important pel salt, la frenada i la carrera, i el seu mecanisme de trencament habitual és per mecanisme excèntric brusc. El trencament es pot produir a escala del ventre muscular i a nivell del tendó o en la seva inserció.
En el trencament, és típic que l’esportista noti un espetec i es porti la mà a la natja corresponent.
Els temps de recuperació varien en funció de la localització sent més ràpids en l’àmbit muscular i més lents en la inserció tendinosa.
El tractament es realitza augmentant la vascularització de la zona lesionada i mantenint i reforçant la funció muscular mitjançant fisioteràpia. No és recomanable aplicar massatges per la possible aparició de fibrosi o calcificacions. Tampoc és convenient utilitzar antiinflamatoris, ni realitzar estiraments o sobrecarregar el múscul.
Recuperació de la lesió:
El temps de la lesió depèn del grau d’aquesta, de la seva localització i del temps d’evolució de l’esportista. Podem trobar des d’agulletes o DOMPAT, que requereix períodes entre 24 i 72 hores, fins a trencament de fibres, parcial o total, que poden perllongar-se setmanes i fins i tot mesos.
PRIMERA FASE O FASE AGUDA:
Durant les primeres 48-72 hores el tractament inclou una fase d’antiinflamatoris, embenat comprensió, mesures físiques i gel.
FASE SUBAGUDA O DE CICATRITZACIÓ:
En el cas de distensió muscular (tiró), el tractament consisteix en una disminució del to muscular, i aconseguir que les zones tenses tornin al seu estat normal. Equilibrar les articulacions que hagin pogut veure’s afectades. Oferir al múscul un augment d’aportació sanguínia per la que es nodreixi eficaçment a través de tractaments de fisioteràpia . A més realització d’estiraments suaus i contraccions musculars suaus per donar-li un principi de funcionalitat a la musculatura.
En poques ocasions (excepte en les més greus) es pot apreciar visualment una alteració en el relleu muscular. En la majoria dels casos, es tracta de lesions en les unions miotendinmoses, només apreciables amb l’exploració ecogràfica.
