TRENCAMENT DEL TIMPÀ

timpa

El trencament del timpà (o la perforació de la membrana timpànica, com es coneix en termes mèdics) és un orifici o un esquinçament del teixit fi que separa el conducte auditiu de l’oïda mitjà (timpà).
El trencament del timpà pot causar la pèrdua de l’audició. També pot fer que l’oïda mitjana sigui vulnerable a infeccions o lesions.
Generalment, el timpà es cura en poques setmanes i sense trencament. Però, a vegades, és necessari realitzar un procediment o una reparació quirúrgica per curar-se.
Símptomes:
Alguns signes i símptomes de la membrana del timpà perforada són:
• Dolor d’oïda que desapareix ràpidament.
• Secreció transparent, amb pus o amb sang de l’oïda.
• Pèrdua de l’audició.
• Brunzit a les oïdes.
• Sensació de mareig (vertigen).
• Nàusees o vòmits que poden produir el vertigen.
Causes de la perforació del timpà:
Oïda mitjana:
Les causes de trencament o perforació del timpà poden comprendre:
• Infecció en l’oïda mitjana (otitis mitjana): Sovint, una infecció a l’oïda mitjana provoca l’acumulació de líquids en aquesta part de l’oïda. La pressió d’aquests líquids pot causar el trencament del timpà.
• Barotraumatisme: El barotraumatisme és la força que exerceix en el timpà quan existeix un desequilibri entre la pressió de l’aire en l’oïda mitjà i la pressió de l’aire ambient. Si la pressió és elevada, el timpà pot trencar-se. Sovint, el barotraumatisme resulta dels canvis de pressió de l’aire relacionats amb els viatges en avió.
Existeixen altres actes que poden provocar canvis sobtats de pressió (i, possiblement el trencament del timpà), entre els quals s’inclouen bussejar i un cop directe a l’oïda (moltes vegades passa a la pràctica d’esports com el futbol).
• Sons forts o explosions (trauma acústic). Un sol fort o un esclat, com el d’una explosió, un tret o un petard (ona sonora fortíssima), pot provocar un esquinçament del timpà.
• Objectes estranys a l’oïda: Objectes petits, com una forquilla pel cabell, un escuradents, poden perforar el timpà. Molta precaució a l’hora de ficar-se aquests objectes a l’oïda.
• Traumatisme cranial sever: Les lesions greus, com les fractures del crani, poden provocar la luxació o el dany a les estructures de l’oïda intern o l’oïda mitjà, inclòs el timpà.
Complicacions:
El timpà (membrana timpànica) té dues funcions principals:
• Audició: Quan les ones sonores el colpegen, el timpà vibra: el primer pas que segueixen les estructures de l’oïda internai l’oïda mitjana, per convertir les ones sonores en impulsos nerviosos.
• Protecció: El timpà també actua com una barrera que protegeix l’oïda mitjana de l’aigua, les bacteris i les substàncies estranyes.
Si el timpà es trenca, es poden produir complicacions durant el procés de cura. Les possibles complicacions comprenen:
• Pèrdua d’audició: Per regla general, la pèrdua de l’audició és temporal, dura només fins que es cura el trencament o l’orifici en el timpà. La mida i la ubicació de l’esquinçament pot afectar el grau de la pèrdua d’audició.
• Infecció en l’oïda mitjana (otitis mitjana): Un timpà perforat pot permetre l’entrada de bacteris a l’oïda. Si el timpà perforat no es cura o no es repara per si sol, pot ser vulnerable a infeccions contínues (cròniques), que pot provocar la pèrdua permanent de l’audició.

image_pdf