LESIONES MÉS COMUNS AL FUTBOL SALA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Prop de 265 milions de jugadors i jugadores practiquen futbol sala a tot el món. Des de l’any 1930 fins avui, el nombre de persones que el practiquen s’ha incrementat de forma exponencial a tot arreu. Si el comparem amb altres modalitats de futbol, el futbol sala presenta un major risc de lesions. Això és a causa del contacte entre jugadors, la intensitat del joc, la velocitat i les característiques del terreny de joc.
Encara que la pràctica d’aquest esport és fonamentalment en l’àmbit recreatiu, això no significa que les persones que el practiquen estiguin exempts de riscos. A les sales d’urgències, les lesions produïdes durant la pràctica del futbol representen el 10%, i entre el 40-60 % d’altres esports. De totes aquestes lesions, les més comunes es localitzen en els membres inferiors i encara que existeixen una gran varietat, fonamentalment són quatre les lesions més habituals:
ESQUINÇ DE TURMELL
Suposa la lesió dels lligaments del turmell i representa un 40 % del total de lesions. A més, pot anar acompanyat de fractures de la cua del cinquè dit del peu o del mal·lèol peroneal en els casos més greus. És molt important una bona rehabilitació de l’esquinç, ja que una vegada es produeix, és probable que ens torni a donar problemes. Utilitzar embenats per protegir el turmell per disminuir el risc de tornar a lesionar-se. Pel seu tractament immediat es recomana repòs, elevació del turmell afectat, compressió i aplicació de gel vàries vegades al dia.
LESIÓ DE ISQUIOTIBIALS
Es produeixen pel sobre estirament de la musculatura durant els canvis de velocitats, esprints i xuts forts amb la pilota. Normalment aquesta lesió pot comportar de 2 a 4 setmanes en funció de la gravetat. Un bon escalfament progressiu i actiu abans de la competició i la realització d’estiraments poden reduir el risc d’aquesta lesió. Pel seu tractament immediat, es recomana l’elevació del membre afectat, aplicació d’embenats compressius i gel vàries vegades al dia.
PERIOSTITIS TIBIAL
És una molesta lesió consistent en l’aparició de dolor en la zona anterior de la tíbia a causa de la inflamació del periosti que recobreix l’os. Passa en esportistes que augmenten sobtadament el seu volum i/o intensitat d’entrenament o a causa de una mala tècnica de carrera. També és característic en esports la superfície de joc dels quals és dura, com és el cas del futbol sala. Pel seu tractament immediat es recomana repòs, estiraments i aplicació de gel vàries vegades al dia. Més endavant, i sota la mà d’un professional, serà beneficiós l’ús d’ultrasons, TENS, làser, ona curta, punció seca i embenats neuromusculars.
LCA, TRENCAMENT LLIGAMENT CREUAT ANTERIOR
Es produeix en moviments de torsió en els quals la tíbia queda fixa a terra i el fèmur gira sobre aquesta produint-se el trencament. El LCA té un paper primordial al genoll en jugadores de futbol, ja que és l’encarregat d’impedir una extensió excessiva i és considerada com una lesió greu. La rehabilitació d’un jugador amateur és d’un any aproximadament. El LCA no té capacitat de regeneració per si mateix; per tant, la cirurgia i una adequada rehabilitació és la millor solució. Un enfortiment de la musculatura i el treball d’equilibri o propiocepció poden ajudar a prevenir aquest tipus de lesions. 

image_pdf