LES RUPTURES TENDINOSES

Publicada el per
       

rupturatendinosa

na ruptura és una solució de continuïtat del teixit, és a dir les fibres ja no són continues des de l’inici del múscul fins el final si no que es trenquen.

La ruptura tendinosa pot ser un trencament total, el que generarà molt dolor, un dolor molt intents sobtat (en el cas de la ruptura del tendó d’Aquil·les el dolor intens se li anomena el síndrome de la pedrada ja que la majoria de les persones noten com li haguessin llençat una pedra) i es va a generar una pèrdua de la funció. En moltes ocasions, també s’aprecia a simple vista una deformació, ja que les fibres musculars es retrauen (en ruptura del tendó del bíceps s’anomena deformitat de “Popeye”).

També pot ser un trencament parcial, només es trenquen algunes fibres, no totes, en aquest cas la persona sentirà dolor, però serà més difús i menys intens que en el trencament total, però es mantindrà en el temps, també notarà falta de força, major quantes més fibres estiguin trencades. Pot aparèixer hematoma i a la palpació es notarà una depressió sobre la zona de trencament.

Quines són les causes d’aquestes ruptures tendinoses?

Hi ha moltes causes, la ruptura pot ser per una causa puntual o per una combinació de varies causes:

  • Sobreesforç o sobrecàrrega muscular: Aquesta circumstància generarà petits trencaments del tendó que van a disminuir la seva qualitat i resistència, fins arribar un moment en el que es generi una ruptura major del tendó. Abans de la ruptura pot existir una tendinitis,
  • Mala pràctica esportiva: Aquí hem d’incloure la mala tècnica esportiva, el material mal adaptat, el sobre entrenament, terrenys de futbol irregulars…
  • Calcificacions: La pedra de calci danya les estructures del tendó.
  • Alteració de la postura: Això provocarà pinçament del tendó del supraespinós.

On es trenquen habitualment els tendons?

Els tendons poques vegades es trenquen en la zona mitjana, el més habitual és que es trenquin a la zona d’inserció de l’os.

L’altre zona comú de ruptura són les zones d’unió a les fibres musculars, on el teixit és més dèbil, i més susceptible a trencar-se.