EL FUTBOL I L’ABÚS DE LES DROGUES
No hi ha lloc a dubtes, les causes més comunes de casos de dopatge positiu en el futbol són el cànnabis i la cocaïna. La FIFA sosté que aquest és un problema de naturalesa social que escapa a l’àmbit del dopatge. Revela la necessitat de col·laboració molt més enllà de les possibilitats de les agències antidopatge i els organismes esportius. Però els jugadors de futbol poden exercir un rol important dient “no” i així salvar les seves carreres esportives i molt més.
El cànnabis produeix efectes subjectius de relaxació i satisfacció. Però, probes objectives de rendiment físic i psicològic han demostrat la presència de danys. En quant a l’aspecte físic, la freqüència cardíaca augmenta i disminueix la pressió sanguínia. Tot jugador de futbol que consuma cànnabis amb fins recreatius arrisca la possibilitat d’un resultat de dopatge positiu en un partit. Desprès de prendre una única dosis, en general el metabòlit THC pot detectar-se durant tres a cinc dies, encara que també s’ha trobat en l’orina al cap de dotze dies. Òbviament, desprès de suspendre el seu consum, els resultat dels consumidors consuetudinaris seran positius durant més temps que els dels consumidors ocasionals.
La cocaïna es consumeix degut a sensació d’eufòria i disminució del cansament que provoca. Com a droga recreativa, posa èmfasi en les pressions pròpies de l’estil de vida d’alguns atletes. En el futbol, a l’igual que en altres esports, no tenen efectes beneficiosos en quan a temps aeròbic i, de fet, disminueix el rendiment en matèria de resistència.
La cocaïna és un estimulant fort i probablement l’agent amb major poder additiu conegut fins avui. Els consumidors travessen una “ràfega” o sensació inicial de benestar, de tenir més energia, i està més alerta. Aquest efecte desapareix ràpidament i sovint fa que la persona es senti més “caiguda” o deprimida que abans. Aquesta sensació de defalliment porta a consumir més cocaïna, a vegades simplement per sentir-se “normal”.
La cocaïna és tant additiva que pot conduir a l’exclusió de tots els altres aspectes de la vida. S’han observat accidents dràstics en atletes degut a l’oclusió dels basaments cardíacs. Però existeixen altres efectes secundaris greus que resulten especialment perjudicials en l’esport.
Comissió Mèdica FIFA
