TINC CORONAVIRUS? LA GUIA DE SANITAT PER DETECTAR ELS CASOS SOSPITOSOS


coronita

El País. Jessica Mouzo

Haver viatjat a les zones de risc, tenir contacte proper amb un cas positiu i patir una infecció respiratòria són alguns dels criteris per filtrar possibles afectats.
Tinc coronavirus?
Segurament, no. De fet, la major part de les proves que es fan a casos sospitosos surten negatives. Només a Catalunya, dels més de 600 casos estudiats, només 38 han donat positiu. Amb tot, el protocol del Ministeri de Sanitat identifica perfectament a les persones que tenen totes les paperetes per ser sospitosos de coronavirus. Es divideixen en dos grups:
Infecció respiratòria aguda i viatge de risc o contacte amb infectat.
Sanitat posarà tota l’atenció a totes aquelles persones que presentin un quadre clínic d’infecció respiratòria (amb febre, tos seca o problemes respiratoris, entre altres símptomes) i, a més, hagin estat en contacte proper amb una persona infectada, o bé  hagin viatjat a zones de risc.
Per contacte proper, els experts entenen que és una persona que hagi estat a menys de dos metres de distància i durant un període de temps llarg amb cas positiu mentre aquest tenia símptomes. “Parlem de contactes propers i perllongats. Estem convençuts que un contacte ocasional no és un factor d’especial risc. Si vius amb aquesta persona o dorms amb ella, és contacte proper. Si et creues pel carrer amb algú, no té perquè passar res” assegura el doctor Toni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona. Compartir un viatge en avió també es considera contacte proper si un ha estat en un radi de dos seients al voltant d’un cas positiu.
Segons l’evolució del virus, Sanitat també actualitza quines són les anomenades zones de risc. Són els països on hi ha una transmissió sostinguda del virus. Actualment, es tracta de la Xina, Corea del Sud, Japó, Singapur, Iran i les regions italianes de Lombardia, Véneto, Emilia-Romaña i Piamonte.
Persones hospitalitzades amb infecció respiratòria greu.
Sanitat ha inclòs com sospitosos als que monitorar a qualsevol persona hospitalitzada per una infecció respiratòria aguda greu (com pneumònies, síndrome de distrés respiratori agut, fallada multiorgànica, xoc sèptic, ingrés en UCI o mort) en les que no s’hagi trobat l’origen o el microorganisme causant de la infecció.
Que passa si compleixo els criteris de risc de Sanitat?
Si una persona sospita, segons aquests criteris de risc, que pot estar infectada per coronavirus, ha de posar-se en contacte amb els serveis d’emergència mitjançant el 112 o 061. Els professionals especialitzats valoraran el cas i decidiran, sempre sota un estricte criteri clínic, si es tracta d’un cas sospitós o no.
En cas que les autoritats sanitàries cataloguin a una persona com un cas en investigació. Un equip de salut pública o d’emergències passarà pel seu domicili prendre una mostra orofaríngia del sospitós per fer la prova que confirmi o descarti el cas. El procediment anomenat reacció en cadena de la polimerasa busca la càrrega viral a partir de la mostra de gola i sol trigar unes quatre hores. Fins que surti el resultat de la prova, els metges recomanen mantenir-se aïllat a casa i evitar aglomeracions o contactes propers amb altres persones.
I si no tinc símptomes però he estat en contacte amb un cas positiu?
Depenen de la proximitat que hagi tingut amb el pacient infectat, les autoritats sanitàries decidiran si és un contacte estret al que sotmetre a vigilància o no.
De ser considerat un contacte que requereixi vigilància, el protocol del Ministeri de Sanitat recomana l’aïllament domiciliari durant 14 dies per evitar una eventual transmissió del virus. Encara que hagi estat en contacte amb un pacient infectat, si no té símptomes no serà sotmès a la prova. Només es realitzarà aquesta prova als contactes que presentin algun quadre clínic compatible amb la infecció per coronavirus.
Com a part de les actuacions de salut pública per contenir la transmissió del virus, els equips de salut pública s’encarregaran d’acotar els contactes de risc d’una persona infectada. Estudien tot el seu entorn i aquells que han tingut un contacte directe (menys de dos metres) i sostingut durant un període de temps mentre l’afectat tenia símptomes, són aïllats preventivament. Encara que estiguin sanes, les autoritats sanitàries recomanen que es confinin a casa seva o redueixin el mínim possible les situacions on compartint espai amb molta gent. També han de prendre’s la temperatura un parell de vegades al dia i, en cas d’iniciar alguna simptomatologia, posar-se en contacte amb el departament de salut pública competent.
Què passa si he estat a prop d’un contacte d’un positiu?
Res. No hi ha motiu de preocupació. Els experts insisteixen en el fet que un contacte d’un contacte no és un contacte.