AVALUACIÓ MÈDICA DENTAL PRÈVIA A LA COMPETICIÓ

És important reconèixer la importància de la salut bucal pel benestar general d’un esportista. Malgrat que la patologia bucal poques vegades constitueix una amenaça per la trajectòria professional o la vida, pot suposar i suposa molts dies o setmanes l’any perduts d’entrenament i, en molts casos, l’exclusió de la competició. No és cap exageració afirmar que s’han perdut moltes competicions a causa de problemes dentals.
Importància de la salut bucal
1. És important que l’esportista no pateixi dolors ni patologies que puguin tenir una repercussió tant en la capacitat d’entrenar com en el rendiment.
2. L’esportista té la capacitat d’entrenar-se i competir a un nivell òptim sense veure’s afectat per malalties dentals o per altra urgència evitable.
3. El bon funcionament és essencial per garantir la capacitat de dinar, comunicar-se i respirar fàcilment i correctament.
4. Conservació d’una bona estètica.
5. Una salut bucal deficient i la malaltia periodontal estan directament relacionades amb les malalties sistèmiques, com la malaltia cardíaca, la diabetis, el càncer i malalties respiratòries.
6. Una mossegada equilibrada sense que falti cap dent, o molt pocs, ajudarà a estabilitzar la part superior del cos i podria produir una millora en el rendiment.
En referència a altres àrees de l’avaluació mèdica prèvia a la competició, l’objectiu principal és el d’identificar i preveure les malalties o lesions dentals. Els següents problemes poden identificar-se durant una revisió mèdica. La presència d’algun d’aquests problemes ha de portar-nos immediatament a anar a l’odontòleg per realitzar una avaluació i un tractament.
Identificació de malalties dentals
Càries
Les càries dentals no detectades i sense tractament poden causar molts problemes, com una infecció dental i abscessos, la pèrdua de la dent, dolor i problemes estètics. Les causes principals de la càries en esportistes d’elit són les següents:
• Begudes esportives.
• Ingesta elevada de sucres
• Higiene oral deficient
• Falta de consell dental i accés limitat a la seva cura.
• Deshidratació i reducció dels beneficis protectors de la saliva.
Malaltia periodontal (genives)
Això es podria donar de forma aguda (com una gingivitis ulcerosa aguda GUA) o, com s’ha observat moltes vegades, una malaltia periodontal crònica; les dues podrien ser igual de perjudicials per a un esportista d’elit.
La GUA s’observa amb més freqüència en esportistes més joves i és causada per una infecció bacteriana per haver portat una higiene oral deficient. Borrelia vicentii es considera normalment el patogen causant.
La GUA pot identificar-se pels següents punts:
• Sagnat al voltant del coll de les dents
• Necrosi de les papil·les dentals
• Pèrdua del contorn gingival
• Pudor molt forta
• Malestar general.
La malaltia periodontal crònica és molt freqüent en el grup d’esportistes més majors i se sol caracteritzar per:
• Inflamació greu, els teixits gingivals es tornen vermells i calents
• Grans dipòsits de material calcificat al voltant dels colls de les dents
• Pèrdua òssia que fa que les dents es moguin
• Inflamació generalitzada de tots els teixits tous del voltant.
• Pèrdua de la dent a conseqüència de la inestabilitat en la mossegada
• Moviment aleatori de les dents, normalment en els incisius
• Mal aler
Identificació de predisposició a traumatismes
Durant l’avaluació mèdica prèvia a la competició poden identificar-se una sèrie de malalties que poden predisposar a traumatismes
Mossegada amb ressalt i ortodòncia
Un esportista amb una mossegada amb ressalt important dels incisius superior que superi els 6 mm té moltes més probabilitats de patir lesions dentals. Les aplicacions d’ortodòncies (fèrules) podrien augmentar les possibilitats de patir lesions del teixit tou.
Queixals del seny
Els queixals del seny causen dos possibles problemes als esportistes. Principalment, poden infectar-se i inflamar-se, amb el que afecten greument la capacitat per entrenar o competir. A més, existeix un risc molt major de fractures de mandíbula. Els queixals del seny han d’avaluar-se entre els 16 i els 21 anys i extreure-les, en el seu cas, en el moment que causi el menor impacte en l’entrenament i les competicions de l’esportista.ç
Diagnosi de patologia oral
Les revisions periòdiques en esportistes i la identificació primerenca de la malaltia poden reduir al mínim o evitar conseqüències més greus. Amb una detecció a temps es pot programar una cirurgia tenint en compte el calendari d’entrenament i competició.
Identificació d’hàbits d’alt risc
Es creu que les pràctiques com l’ús del tabac de mastegar i les nous d’areca, a més de l’entrenament en exteriors a gran altitud augmenten el ris de carcinoma labial i oral. Cal destacar l’aparició de l’afecció eritematosa, la superfície hiperqueratòtica de la mucosa i el grau de desgast que te la dent. Les dents trencades amb vores afilades que donen lloc a una irritació crònica també podrien causar aquests canvis.