FRACTURA DE L’OS TEMPORAL

L’os temporal està situat al crani i conté part del conducte auditiu, l’oïda mitjana i l’oïda interna. Es troba als dos costats i en la base del crani. Aquest os pot fracturar-se per regla general a causa d’un cop en el crani, en esports de contacte com el futbol i altres:
• Una fractura de l’os temporal pot causar paràlisi facial, pèrdua d’audició, hematomes darrere de l’oïda i hemorràgia auricular.
• Els metges utilitzen la tomografia assistida per ordinador (TC) per diagnosticar les fractures de l’os temporal.
• Si la fractura causa problemes s’ha d’aplicar tractament, que a vegades inclou la cirurgia.
Les fractures de l’os temporal poden causar diverses lesions a les estructures de l’oïda mitjana i interna. Aquestes lesions inclouen el trencament del timpà i el dany als ossets (la cadena de petits ossos que connecten el timpà amb l’oïda interna), la còclea (òrgan de l’audició), l’aparell vestibular (òrgan de l’equilibri en l’oïda interna) o el nervi que controla els músculs de la cara (nervi facial).
Símptomes
Les persones afectades pateixen dolor i amb freqüència
• Sagnat de l’oïda.
• Sagnat darrere del timpà.
• Hematoma de la pell situa darrere de l’orella.
Altres símptomes i complicacions varien depenent de la ubicació exacta de la fractura.
Algunes persones presenten paràlisis facials en el costat de la fractura. La paràlisi facial pot evolucionar immediatament o al cap d’algun temps després de la lesió, i pot ser lleu o greu.
Altre símptoma és la pèrdua auditiva greu. La pèrdua d’audició pot ser conseqüència del dany dels tres petits ossos (anomenats ossets) que connecten el timpà a l’oïda interna o del dany o la còclea o al nervi que condueix a la còclea.
Si l’aparell vestibular està danyat, la persona pot sentir-se com si ella mateixa o el seu voltant giressin (vertigen) o bé tenir problemes d’equilibri.
A vegades, el líquid precedent del cervell i de la medul·la espinal (líquid cefalorraquidi) escapa del cervell a través de la fractura i apareix com un líquid net que es filtra per l’oïda o el nas. La fuga d’aquest líquid indica que el cervell està exposat a una infecció bacteriana potencialment greu en el canal auditiu.
Diagnòstic
• Tomografia assistida per ordinador (TC).
• Proves per determinar el dany als nervis facials i a la capacitat auditiva.
El diagnòstic es realitza amb una tomografia assistida per ordinador (TC). El metge també pot valorar l’audició de la persona i l’existència de paràlisis facial. Si es detecten problemes, es solen practicar proves addicionals, com un examen auditiu detallat per part d’un audiòleg o proves d’electrodiagnòstic del nervi responsable del control del moviment facial.
Tractament
• Tractament dels símptomes segons sigui necessari.
El tractament és necessari només si la fractura causa problemes.
Tractament de la paràlisi facial
Si la paràlisi facial és immediata i greu, pot ser necessària la cirurgia. Si la paràlisi és lleu o retardada, se sol prescriure un fàrmac corticoesteroide administrat per via oral.
Tractament de la pèrdua d’audició
Si la pèrdua auditiva es deu a danys en la cadena d’ossets, aquests es reparen quirúrgicament. La pèrdua auditiva que té el seu origen en un dany en la còclea o en el seu nervi sol ser permanent.
Tractament del vertigen
Si el vertigen és conseqüència d’un dany que no pot ser reparat quirúrgicament, l’administració de benzodiazepines pot proporcionar algun alleujament. És possible aprendre a compensar els problemes causats pel vertigen (com pèrdua d’equilibri) a través d’una sèrie d’exercicis de rehabilitació vestibular.
Tractament de les fugues de líquid cefalorraquidi
Les persones amb fuga de líquid cefalorraquidi deuen ser hospitalitzades. Si la fuga no es deté per si mateixa en uns pocs dies, pot ser necessària la cirurgia o la inserció d’un drenatge prop de la medul·la espinal en la regió lumbar (drenatge lumbar) per prevenir la infecció.