EL QUE ES POT SABER D’UN ELECTROCARDIOGRAMA

L’electrocardiograma és una de les proves diagnòstiques més conegudes i a la vegada més desconegudes de la medicina moderna. Coneguda perquè tot el món ha parlat d’ell i desconeguda perquè no molts saben com es fa ni el seu significat. Però, pot ser vital per conèixer possibles patologies en nens que comencen a fer esports i podrien posar en perill la seva vida. L’electrocardiograma (EKG o ECG) és una prova diagnòstica que avalua el ritme i la funció cardíaca a través d’un registre de l’activitat elèctrica del cor.
El cor batega perquè s’emeten senyals elèctriques que es transmeten per unes vies específiques que es distribueixen per tot el cor, donant lloc al bateig cardíac. Aquesta activitat elèctrica és per recollir a través d’uns elèctrodes que es peguen en la pell, concretament en la part anterior del pit en els braços i cames. Els impulsos elèctrics es registren en forma de línies o corbes en un paper mil·limetrat, les quals tradueixen la contracció o relaxació tant de les aurícules com dels ventricles. Aquest registre en paper és el s’anomena electrocardiograma i ens poden donar no només una imatge elèctrica del cor sinó també una anatòmica.
La prova de l’electrocardiograma (ECG) és absolutament indolora, es realitza en uns dos o tres minuts. El que més fa temps (que …) és col·locar els elèctrodes.
La recol·lecció d’informació dura uns pocs segons en els quals hem de romandre quiet i sense parla, encara que es pot respirar amb normalitat. La prova de l’electrocardiograma no passa corrent elèctrica pel cos.
¿Quan es fa un ECG?
Hi ha molts problemes, cardíacs o no cardíacs, que alteren les corrents elèctriques del cor i que es poden diagnosticar amb un electrocardiograma. Se sol sol·licitar un ECG en les següents situacions:
1. En cas de dolor de pit o altres símptomes que suggereixen una angina de pit o un infart de miocardi.
2. En casos de sospita d’arrítmies cardíaques.
3. En sospita d’altres problemes cardíacs com pericarditis (inflamació del pericardi, una membrana que rodeja el cor), miocarditis (inflamació del múscul cardíac), problemes de les vàlvules cardíaques, insuficiència cardíaca.
4. En persones que porten marcapassos, per avaluar el funcionament del dispositiu.
5. En algunes patologies pulmonars com en l’embòlia de pulmó, en la que un trombe, que es produeix generalment en les cames, migra fins al pulmó i obstrueix un vas sanguini.
6. En trastorns dels ions com el potassi, el magnesi, el calci, etcètera, ja que la seva alteració també es reflecteix en un ECG.
7. Abans d’una cirurgia per avaluar la funció del cor.
Resultat d’un electrocardiograma
En la interpretació de l’electrocardiograma, l’especialista avalua principalment:
1. La freqüència cardíaca, que en condicions normals està entre 60 i 100 batejos per minut.
2. El ritme cardíac, que quan és normal se’l reconeix com a ritme sunal.
3. La conducció elèctrica a través del cor.
4. El ritme cardíac que quan és normal es coneix.
5. L’eix del cor, és a dir, si el cor està en la seva localització habitual amb la punta cap a l’esquerra. Algunes patologies poden canviar l’eix del cor.
6. Hipertrofies o creixements de les aurícules als dels ventricles.
7. Signes de falta de reg en el cor o bloqueig d’artèries (isquèmia) que produeix canvis característics en algunes parts del traçat del EKG.
L’ECG no solament pot presentar una imatge precisa del sistema de conducció cardíac sinó que per desviacions de mida i posició de les diferents ones i intervals també poden donar una imatge fidel de l’anatomia i patologies cardíaques. Així que la pròxima vegada que el teu metge ordeni un ECG, has de saber que més que un estudi del sistema cardíac és una imatge viva i tridimensional del cor.