L’ENDOSCÒPIA, TOT EL QUE HAS DE SABER

La detecció primerenca sigui quina sigui la patologia, s’ha demostrat com clau per tenir no només un millor pronòstic sinó majors probabilitats de curació o alleujament dels símptomes. Els mètodes de diagnòstic, acords als temps, continuen evolucionant amb l’objectiu d’augmentar la precisió dels seus resultats i minimitzar les molèsties en el pacient.
Una de les proves diagnòstiques més habituals per avaluar zones concretes de l’interior del cos humà és l’endoscòpia. Mitjançant aquesta prova, l’especialista pot confirmar visualment l’estat real dels òrgans a vigilar i identificar anomalies en ells.
Existeixen diversos tipus d’endoscòpies, que s’anomenen en funció del punt d’introducció o l’objectiu de la seva investigació. Així, una broncoscòpia avalua els pulmons mentre que una laparoscòpia ho amb l’abdomen o la pelvis, per nomenar els exemples.
Què és i perquè serveix l’endoscòpia
Una endoscòpia és un procediment mèdic utilitat per veure l’interior de la persona en directe. Per això, s’introdueix un tub prim amb una llum i una càmera en el seu extrem. Ambdós permeten al facultatiu veure, literalment, l’interior de l’òrgan o òrgans objectes d’observació.
Gràcies als avanços en el diagnòstic per endoscòpia, s’eviten moltes cirurgies menors, utilitzades fins a la seva aparició com una forma de comprovar i confirmar l’estat real dels òrgans interns.
L’endoscòpia no només serveix com a eines de diagnòstic. És comú que el metge aprofiti la prova per prendre mostres de teixits, i fins i tot per cirurgies senzilles com l’extracció de cossos estranys (pòlips) o detenir hemorràgies.
De la mateixa manera que existeixen vàries modalitats d’endoscòpia, el metge disposa de diversos tipus d’endoscopi, cada un adequat a la part del cos que es necessita veure. Així, els endoscopis que indaguen en com està una articulació o un os són, per regla general, rígids. Al contrari, els endoscopis que s’introdueixen pels orificis naturals són flexibles per adaptar-se a les cavitats.
Encara quan és habitual un orifici natural (boca, anus, uretra) per introduir l’endoscopi, les endoscòpies també poden requerir una petita incisió en la pell de la zona a observar.
Les modalitats d’endoscòpia més habituals o conegudes. Existeixen nombroses especialitats d’endoscòpia segons l’òrgan o àrea a expirar. Nosaltres ens centrarem en les més habituals.
• L’artroscòpia examina una articulació per dins. Aquest és un dels pocs casos en els quals es requereix una incisió en la pèl per introduir l’artroscopi.
• La colonoscòpia serveis per observar el còlon i l’intestí gruix, introduint el colonoscopi per l’anus.
• La histeroscòpia té com a objectiu l’úter, al que s’accedeix a través de la vagina.
• La laparoscòpia permet al metge comprovar l’estat de la zona entre l’abdomen i la pelvis. També requereix un petit tall en la pell.
• Per descartar una bronquitis, es recorre a la broncoscòpia i es fa pel nas. Per veure la tràquea, s’introdueix en la boca.
• La gastroscòpia o endoscòpia digestiva alta és la més popular. De fet, se solen confondre terme genèric de la prova i aquesta modalitat concreta que s’utilitza per veure l’interior de l’esòfag, l’estómac i fins i tot el duodè. L’endoscopi corresponent s’introdueix per la boca.
S’ha de dir que, en la majoria de les ocasions, l’endoscòpia es realitza amb el pacient sedat, ja que la introducció d’un objecte estrany en l’interior i en cavitats petites no és una sensació agradable.
Altres eines que es poden necessitar per l’examen endoscòpic
A més d’esgrimir l’endoscopi, el metge pot requerir altres eines que o bé l’ajuden a obrir el canal per inserir l’endoscopi, per realitzar un tractament o extraure teixit pela seva anàlisi.
Aquests aparells auxiliars per endoscòpia inclou des dels fòrceps que poden ser flexibles o rígids, o un raspall citològic per al cas de les proves en la vagina i el coll de l’úter de les dones.
Com es fa una endoscòpia
El procediment bàsic d’una endoscòpia és senzill: es tracta d’introduir el tub en el canal que ha de portar-lo cap al punt d’observació o d’intervenció, segons l’objectiu de la prova.
Per qualsevol mena d’endoscòpia, és important complir amb els passos de preparació que estableixi el metge al pacient. D’aquesta manera es minimitzen els riscos, existents, durant l’examen. Així, en termes generals, les proves amb endoscopi requereixen un dejuni previ d’una mitjana de 8 hores (tot dependrà del tipus d’endoscòpia), només estant permesa la ingesta de líquids fins 4 hores abans de la cita per la prova. És el mateix facultatiu el que ha de determinar, si estàs en tractament, si aquest pot afectar a la prova o als resultats per sol·licitar al pacient la pausa en el mateix.
Així es realitza l’examen
El dia de la cita, si no has estat informat amb anterioritat, el metge explica al pacient en què consisteix l’endoscòpia, per explicar en el fet que consisteix i els riscos. En la majoria dels casos s’exigeix el consentiment signat pel pacient.
Per fer l’examen endoscòpic, el pacient és de ficar al llit de costat, moment en qui, si així l’estima el metge i conscient el pacient, es procedeix a l’anestesiat local/parcial/total. L’únic motiu per aquesta mesura és evitar la tensió involuntària que es genera quan se sent l’objecte estrany en el nostre interior.
Una vegada introduït en el canal corresponent, se sol insuflar aire o gas en els conductes per afavorir una mida que permeti el pas o activitat de l’endoscopi o les eines que siguin necessàries.
El temps estimat per la prova va des dels 5 minuts a la mitja hora. Si t’han aplicat sedació, és millor esperar una estona fins a despertar o expulsa completament l’anestèsia abans de conduir o fer altres activitats físiques.
Quan hem de fer una endoscòpia
No hi ha cap obligació de sotmetre’s a aquesta prova mèdica com en qualsevol examen mèdic. Els metges solen recomanar l’endoscòpia per detectar i preveure el càncer (amb l’extracció de pòlips o el seguiment de tumors), per conèixer l’origen d’una malaltia o confirmar un diagnòstic, i fins i tot per realitzar algun tipus de tractament sense necessitat d’una ferida profunda que trigui més a curar. Tal és el cas de la cirurgia laparoscòpia, les teràpies que utilitzen llum per destruir les cèl·lules canceroses o teràpies foto dinàmiques.
Les noves tècniques en endoscòpia caminen cap a una menor intromissió en el pacient, minimitzant les molèsties i els efectes secundaris. Tal és el cas de les tomografies assistides per ordinador o de l’ús de càpsules endoscòpiques que eliminen el tub.