LA SÍNDROME DE SINDING-LARSEN´JOHANSSON

La síndrome de Sinding-Larsen-Johansson és una afecció mèdica dolorosa del genoll que afecta adolescents durant períodes de creixement ràpid o “estirades”.
La ròtula està connectada a l’os de la part inferior de la cama (o tíbia) mitjançant el tendó rotulià. Quan estem creixent, el tendó roman unit a un cartílag de creixement ubicat a la base de la ròtula. La tensió reiterada sobre el tendó rotulià pot fer que el cartílag de creixement s’irriti i s’inflami.
Quines persones ho desenvolupen?
La síndrome Sinding-Larsen-Johansson afecta majoritàriament a adolescents d’entre 10 i 15 anys, perquè aquesta és l’edat en la qual solen fer-se les estirades. Aquesta síndrome abunda més en adolescents que practiquen esports que exigeixen córrer o salta molt, com el futbol, ja que aquestes activitats sotmeten al genoll a una tensió excessiva o repetitiva.
Quins són els seus símptomes?
Alguns dels signes que ens poden conduir a pensar que un dolor de genoll pot ser degut a la síndrome Sinding-Larsen-Johansson, són:
• Dolor a la part anterior del genoll, prop de la base de la ròtula (aquest és el principal símptoma de la síndrome Sinding-Larsen-Johansson).
• Inflor i sensibilitat al voltant de la ròtula.
• Dolor que augmenta amb l’exercici o activitats com córrer, pujar escales o saltar.
• El dolor s’intensifica o agreuja en ajupir-se o agenollar-se.
• Aparició d’un embalum inflat o ossi a la base de la ròtula.
Com es diagnostica?
Si vas a un metge especialitzar en problemes de genoll, et formularà preguntes sobre quan dolor estàs experimentant i sobre quan dolor estàs experimentant i sobre si practiques algun esport o activitat física. Probablement el metge també es fixarà en les mesures registrades en les teves revisions mèdiques per saber si has experimentat una estirada fa poc. I explorarà el teu genoll per comprovar si presenta inflamació o sensibilitat.
En casos excepcionals, el metge pot sol·licitar una radiografia o ressonància magnètica per descartar altres possibles problemes com una fractura o una infecció.
Quina és la causa?
El grup muscular de gran mida a la part superior i anterior de la cama es denomina quàdriceps. Cada vegada que estires la cama, els quàdriceps tiren del tendó rutolià per portar la part inferior de la cama cap endavant. Aquesta acció exerceix tensió sobre el cartílag de creixement de la base de la ròtula.
Quan travessem un període de creixement ràpid, els nostres ossos i els nostres músculs no sempre creixen al mateix ritme. Segons els ossos es van allargant, els músculs i els tendons s’estiren i es tensen. Això s’afegeix a la tensió a la qual se sotmet el tendó rotulià i el cartílag de creixement al qual aquell està adherit. La tensió excessiva o repetitiva en aquesta àrea pot fer que el cartílag de creixement s’irriti o faci mal.
Entre els factors que poden contribuir al desenvolupament d’una síndrome de Sinding-Larsen-Johansson, s’inclouen els següents:
• Esports que impliquin córrer i/o saltar en gran manera. El futbol és un exemple evident, així com l’atletisme, la gimnàstica, el bàsquet o l’hoquei herba.
• Entrenament o exercitació excessius o incorrectes. Afegir sobtadament varis kilòmetres de més en un entrenament en cursa de resistència, o passar d’un període d’inactivitat a fer esport cada dia pot sobrecarregar els genolls. Tanmateix, un entrenament incorrecte, una forma inadequada de córrer o el fet de portar unes sabatilles que no subjectin els peus poden incrementar les probabilitats que la persona desenvolupi una síndrome de Sinding-Larsen-Johansson.
• Musculatura dels quàdriceps dèbil o agarrotada. Una musculatura forta i flexible funciona amb major eficàcia reduint així la tensió que s’exerceix sobre la ròtula i el tendó rotulià.
• Activitats que sobrecarreguen els genolls. Entre les activitats negatives per uns genolls dolorits, s’inclouen pujar i baixar escales, aixecar objectes pesats i ajupir-se. Si ja et fa mal el genoll, aquestes activitats empitjoraran el dolor.
Com es pot prevenir la síndrome Sinding-Larsen-Johansson?
El més important que pots fer per evitar desenvolupar la síndrome Sinding-Larsen-Johansson és deixar de practicar futbol o l’activitat esportiva que et provoca dolor al genoll davant la primera molèstia. Després, intenta limitar el nivell d’activitat fins que et desaparegui el dolor.
És fonamental escalfar-se i estirar bé els músculs abans de fer exercici o de practicar esport. Recorre a marxa lenta el camp d’atletisme durant duran uns minuts perquè et circuli bé la sang i després fes alguns estiraments dinàmics.
Si tens agarrotada la musculatura dels quàdriceps, tal vegada prefereixis fer diversos estiraments estàtics en aquesta àrea; demana al teu entrenador o expert en medicina esportiva que t’indiqui els exercicis que més et convinguin. Fer uns pocs estiraments estàtics després de finalitzar una activitat física també ajuda a prevenir l’engarrotament muscular. Manté cada estirament durant un mínim de 30 segons.
Com es tracta la síndrome Sinding-Larsen-Johansson?
El primer i el més important que has de fer és deixar de practicar qualsevol activitat esportiva o no que et provoqui molèsties al genoll. No reiniciïs l’activitat fins que puguis córrer, saltar i fer estiraments sense dolor o fins que el metge t’indiqui que pots tornar a fer exercici.
La síndrome Sinding-Larsen-Johansson pot ser bastant delicada perquè no es pot resoldre per complet fins que els ossos hagin madurat completament i el cartílag de creixement estigui completament desenvolupat. Mentre duri aquest procés de creixement, el dolor de genoll pot anar i venir durant l’activitat. A vegades aquest consell, no agrada ni a jugador ni als seus pares, però és l’única forma que hi ha per evitar el dolor.
Altres coses que també pots fer són les següents:
• Utilitza la següent fórmula en quatre passos: Descans, gel, compressió i elevació.
o Descans: limita al màxim les teves activitats físiques i no recolzis pes en el genoll afectat. Hauries de caminar el mínim possible.
o Gel: Aplica gel envoltat d’un pany o una compresa freda sobre l’àrea afectada durant 15 o 20 minuts seguits cada poques hores. Fes-ho durant dos o tres dies fins que desaparegui el dolor.
o Compressió: Ofereix al teu genoll un sostenidor addicional mitjançant l’ús d’una genollera o d’una cinta o un embenat elàstic.
o Elevació: Intenta mantenir el genoll més alt que el cor per ajudar a reduir la inflamació.
• Pren medicaments antiinflamatoris o analgèsics. Els analgèsics (medicaments contra el dolor), com l’ibuprofèn i el paracetamol, poden ajudar a alleugerir el dolor i a reduir la inflamació de l’àrea afectada.
• Inicia un programa d’exercicis d’estirament i enfortiment. Quan finalitzi el dolor, la inflamació i la sensibilitat del genoll, parla amb el teu metge o amb un professional especialitzat sobre el programa de rehabilitació per enfortir els músculs de la cama afectada i augmentar tant la teva flexibilitat com el seu rang de moviments.
La bona notícia sobre la síndrome de Sinding-Larsen-Johansson és que té menys probabilitats de tornar a reaparèixer quan siguis més gran.
És molt fàcil deixar-se dominar per la impaciència quan has de deixar de fer esport o exercici físic a conseqüència d’una lesió, però el fet que cuidis el teu cos en el present t’ajudarà a desenvolupar la força que necessitaràs per les activitats i partits del futur.