TERMOPATIES  LLEUS

A més del cop de calor, existeixen nombroses termopaties que són menys importants. L’objectiu principal consisteix a assegurar-se que no deriven en un possible estat de cop de calor mortal.
Esgotament a causa de la calor
L’esgotament per la calor és una termopatia que no compleix els requisits del cop de calor, però es presenta amb fatiga, malestar i mareig. La temperatura del jugador es trobarà en <40 °C i no tindrà símptomes neurològics. És important identificar aquesta malaltia i iniciar un procés de refredament per assegurar-se de què no derivi en un cop de calor. S’ha de treure al jugador del camp, animar-li que begui líquids freds i es puguin seguir algunes estratègies de refredament directe, com un bany de gel.
Rampes per calor
Les rampes no es consideren un resultat directe de termopatia. Les teories actuals relatives a la fisiopatologia de les rampes musculars relacionades amb l’exercici suggereixen que es produeixen per fatiga muscular, el que resulta en l’alteració del control neuromuscular. No es considera que la deshidratació sigui una de les causes principals de les rampes. S’ha demostrat que no és fàcil induir les rampes amb electricitat a persones súper hidratades amb una fatiga neuromuscular mínima. Els jugadors han de descansar, rehidratar-se i tornar al joc quan no presentin símptomes.
Lipotímia tèrmica
La lipotímia tèrmica es produeix a causa d’una hipotensió postural. També és, per regla general, una forma lleu de termopatia. Sol produir-se tres practicar exercici físic en un clima càlid.
En general, el tractament de cada una d’aquestes causes individuals de termo patia inclouen traslladar a l’esportista a un ambient fresc o un refredament extern suau, treure-li la roba aïllant, pujar-li les cames i donar-li líquids, ai així ho indica el metge. La reparació de líquids pot fer-se per via oral, ja que el pacient ha d’estar suficientment alerta per beure. Podrà tornar al joc quan s’hagin resolt els símptomes.


FONT: Comissió mèdica UEFA