EL RISC DE CONTAGI DE COVID JUGANT AL FUTBOL ÉS MÍNIM


Una investigació suggereix que les quarantenes generals pels equips contraris no estan justificades si no s’ha produït un contacte estret fora del terreny de joc.
Un estudi d’investigadors de Suïssa i Alemanya ha demostrat que el risc de transmissió de SARS-COV- 19 en el camp de futbol és quasi nul. Per això, proposa que les mesures de quarantena general pels equips contraris no estan justificades si no s’ha produït un contacte estret fora de terreny de joc, segons publiquen en el ‘British Journal of Sports Medicine’.
Els governs han introduït diverses mesures en els últims 18 mesos en un esforç per frenar la transmissió del virus covid, entre les quals es conclou la limitació de les oportunitats d’entrenament en esports d’equip com el futbol.
Però fins a la data ha estat difícil quantificar el risc reial de infecció durant els entrenaments o als partits. Ara, un grup d’investigació de l’Institut de Medicina Esportiva i Preventiva de la Universitat del Sarre, dirigit pel doctor Florian Egger i el professor Tim Meyer, en col·laboració amb el doctor Oliver Faude, científic de l’exercici, de la Universitat de Basilea, ha estudiat precisament aquesta qüestió. El finançament de l’estudi procedeix de la Federació Alemanya de Futbol.
L’equip d’investigació va recopilar detalls sobre quasi 1.300 casos sospitosos d’infecció per coronavirus de lligues professionals, futbol amateur i clubs juvenils entre agost de 2020 i març de 2021. A partir d’aquí, van identificar 104 situacions en les quals era molt probable que un jugador infectat hagués participat en un entrenament o partit.
Mitjançant el rastreig de contactes i l’anàlisi detallat de vídeos d’un total de 21 partits, els investigadors van avaluar els canals de transmissió potencialment rellevants. L’anàlisi de vídeo va mostrar que els contactes importants per la infecció són rars en els partits de futbol i generalment de molt curta durada.
En dos dels 104 casos examinats, el grup d’investigació no pot descartar completament la transmissió en el camp. Però, en aquests dos casos eren possibles altres vies potencials de transmissió, com les trobades privades, els viatges en autobús sense mascareta i els contactes en el treball.
Els investigadors conclouen que les activitats esportives a l’aire lliure amb un contacte físic mínim suposen un risc molt baix d’infecció i, per tant, són una opció segura per fer esport i exercici durant la pandèmia.
Per tant, suggereixen que les mesures d’higiene i les directives de les autoritats sanitàries es limiten a les situacions fora del camp, sense mesures generals de quarantena pels equips contraris i no s’han produït cap contacte estret fora del camp.
Però abans que aquests resultats s’incorporen als processos de decisió política, és important tenir en compte que les dades es van recollir abans que la variant Delta es convertís en la variant dominant del virus. A més, només les lligues professionals realitzaven proves periòdiques de PCR a tot l’equip fins dues setmanes després de la prova positiva d’un jugador.
Els clubs del sector amateur i juvenil van seguir les recomanacions de les autoritats respectives per les proves recomanades de les autoritats respectives per les proves PCR amb una política de seguiment dels símptomes de 14 dies. Això significa que els casos asimptomàtics poden no haver estat registrats, adverteixen.