¿COM INFLUEIXEN EL CICLE MENSTRUAL I ELS ANTICONCEPTIUS AL RENDIMENT DE LES DONES?
L’esport d’alta competició és cada vegada més equitatiu, i les dones tenen ja una presència equiparable a la dels homes a la majoria de les disciplines. Però, a nivell científic encara la majoria dels estudis utilitzen als homes com a participants per les investigacions sobre rendiment esportiu, existint molt menys evidències sobre la fisiologia de l’exercit en la dona.
Això és de gran relleu ja que les dones posseeixen unes característiques fisiològiques específiques que podrien fer que els resultats observats en homes no siguin directament transferibles, sent un dels factors més diferenciadors el cicle menstrual.
El cicle menstrual comporta importants variacions en hormones com els estrògens i la progesterona, la qual cosa ens permet diferenciar de forma simplificada tres fases diferents com la fol·licular (caracteritzada per baixos nivells d’estrògens i progesterona, i que comença amb el sagnat menstrual), l’ovulatoria (caracteritzada per alts nivells d’estrògens i baixos de progesterona) i la lútia (caracteritzada per alts nivells tant d’estrògens com de progesterona).
Malgrat les variacions en aquestes hormones tenen com a fi principal afavorir la reproducció, és possible que puguin afectar també a variables relacionades amb el rendiment esportiu. De fet, els estrògens han mostrat exercir accions anabòliques en el múscul esquelètic, mentre que la progesterona sembla exercir accions oposades als estrògens.
Efectes del cicle menstrual en el rendiment
És normal que existeixi, per tant, inquietud respecte als possibles efectes del cicle menstrual en el rendiment esportiu. ¿Però que diu la ciència al respecte? Per contestar aquesta pregunta, s’ha publicat recentment una revisió sistemàtica en la prestigiosa revista Sports Medicine. Els autors van avaluar estudis que incloguessin dones adultes, amenorreiques (és a dir, amb cicle menstrual normal) i que no prenguessin anticonceptius, i que a més comparessin els efectes en el rendiment esportiu entre la fase fol·licular primerenca (que va se presa com la fase de referència) amb les d’altres fases del cicle menstrual. Finalment, els autors van trobar 76 estudis que compleixin aquestes característiques i que incloïen més de mil participants.
Al meta-analitzar els citats estudis de forma general, els resultats van mostrar efectes no significatius i trivials respecte al rendiment en la fase fol·licular primerenca amb respecte a la resta de fases, trobant alguns estudis que mostraven un millor rendiment en unes fases i altres en altres. A més, van trobar resultats similars en analitzar de forma separada els marcadors de rendiment de força i de resistència.
Malgrat que com conclou aquest meta-anàlisis no existeix suficient evidència per donar suport un efecte significatiu del cicle menstrual sobre el rendiment, s’ha proposat que el rendiment en la fase fol·licular primerenca podria estar empitjorant degut als baixos nivells de progesterona i estrògens que es donen en aquesta fase. De fet, degut als potencials beneficis dels estrògens a nivell muscular – produint efectes anabòlics i augmentant a més la resposta antioxidant i la estabilització de la membrana de les fibres musculars, la qual cosa podria reduir el dany muscular -, els majors beneficis en el rendiment podrien donar-se potencialment durant la fase fol·licular tardana i ovulatòria quan els nivells de progesterona són baixos. No obstant, com hem observat, l’evidència al respecte no doni suport de forma consistent una influència del cicle menstrual sobre el rendiment.
Efectes dels anticonceptius en el rendiment
Tenint en compte el potencial rol negatiu d’uns nivells baixos d’estrògens sobre el rendiment, altre factor que podria argumentar-se que pot ser perjudicial en esportistes són els anticonceptius orals – prescrits no només com a mesura anticonceptiva, sinó també per regular el cicle menstrual i alleujar els símptomes de la dismenorrea i la menorràgia – ja que disminueixen la producció endògena d’estrògens i progesterona. En aquest sentit, el mateix grup de investigació del meta-anàlisis que buscava avaluar els efectes dels anticonceptius en el rendiment. Per això, va incloure estudis que comparessin el rendiment en dones que prenien anticonceptius enfront a dones que no les prenguessin, i en general no van observar diferències i, en cas d’existir, eren d’una magnitud trivial (afavorint lleugerament a les que no prenien anticonceptius). Per altra banda, els autors van realitzar també una anàlisis d’estudis que comparessin a una mateixa participant prenent i sense prendre anticonceptius (tant per haver-lo deixat, com per estar a la fase del mes en las que no es prenen), i de nou els efectes eren trivials i en general no significatius. Per últim, els autors van tractar de trobar assajos clínics aleatoris, que comparessin la pressa d’anticonceptius amb la d’un placebo, i només trobar un estudi. És important remarcar, no obstant, que en el citat estudi la pressa d’anticonceptius es va associar a una pitjor capacitat aeròbica (consum màxim d’oxigen) i a un augment en el sumatori de plecs cutanis, encara no es van observar diferències en altres marcadors de rendiment de força, resistència o velocitat.
Conclusions
Com veiem, malgrat els potencials efectes de les variacions en hormones com els estrògens i la progesterona que siguin durant el cicle menstrual o prenent anticonceptius, l’evidència actual no mostra de forma consistent que no hi hagi cap efecte significatiu sobre el rendiment. Això no vol dir que no es degui controlar el cicle menstrual, ja que això serà important per analitzar la regularitat i detectar possibles situacions estressants que estiguin provocant anormalitats en el mateix. A més, una troballa comuna a la majoria dels estudis és l’elevada heterogeneïtat observada entre les distintes participants. Per tant, encara no s’hagin vist efectes significatius a nivell global, haurà de primer la individualització de l’entrenament i la competició per adaptar els estímuls a cada esportista segons les seves condicions en cada moment.
