¿QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE ARTRITIS I ARTROSIS?


Les dues malalties sonen molt semblants i estan relacionades amb les articulacions, però tenen causes bastant distintes.
Moltes persones a partir de certa edat, generalment madura, comencen a sentir dolors articulars cada vegada més intensos i constants. Aquests dolors poden arribar a limitar molt la seva qualitat de vida i, fins i tot, resulta incapacitants, fins a obligar-les a desplaçar-se amb bastons i caminadors. A vegades, el diagnòstic mèdic al respecte és d’artritis o artrosis.
Quina és la diferència entre artritis i artrosis?
Ambdues malalties són articulars – per això tenen el prefix artro en la seva denominació- però., a partir d’aquest punt, el seu origen i casuística divergeixen. Encara que realment la seva simptomatologia pugui ser molt similar, ja que totes dues s’expressen amb dolor articular.
Per altra banda, les malalties articulars afecten tres vegades més a dones que homes segons la Societat Espanyola de Reumatologia (SER). En aquest mateix document, aquesta societat destaca que l’artritis es contrau sobretot entre els 40 i 60 anys. Per contra, l’artrosi ho fa a partir dels 50 anys cap endavant, segons la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.
Artritis
En realitat, es podria dir que al parlar d’artritis parlem més d’un símptoma que d’una malaltia, o si es vol, d’una malaltia que moltes vegades deriva d’altre principal que té com a conseqüència una inflamació de la membrana sinovial, que és la que conté el líquid que lubrica les articulacions per evitar que els ossos freguin els uns amb els altres i es vegin erosionats, provocant dolor i deformacions.
Així, si parlem d’artritis – aquesta inflamació de les borses de lubricant que se situen entre un os i altra en l’articulació – com d’una conseqüència d’altre mal d’origen inflamatori, és més fàcil classificar les quasi cent varietats que existeixen de la malaltia.
Són nombrosos els orígens de les moltes artritis existents, anant des de les malalties autoimmunes de complexa curació –psoriasis, lupus i altres – o la gota o els traumatismes, així com el tabaquisme o l’estrès.
Tots ells tenen com a conseqüència un dolor que provoca rigidesa en les articulacions – pot ser d’una o varies, malgrat que és freqüent que sigui general – i que resulta molt molest en repòs que quan hi ha moviment.
A més, el dolor no és constant sinó que té episodis i pot estendre’s més enllà de les articulacions, amb cansament crònic i, a la llarga, deformació de les regions afectades i pèrdua de mobilitat en els casos més extrems.
Quant al tractament, no hi ha només un, sinó que dependrà del causant de l’artritis, de manera que en el cas d’un traumatisme pot funcionar bé els antiinflamatoris; en cas d’estrès algun tipus de teràpia de relaxament i descompressió i, en la gota, un canvi dràstic de dieta.
En el cas dels malalts autoimmunes, la malaltia pot convertir-se en crònica, per la qual cosa requerirà tractaments amb corticoides o immunosupressors, sempre sota la supervisió de l’especialista.
També hi ha diferències entre homes i dones i edat: estadísticament, l’artritis sembla afecta més a les dones, que són tres de cada quatre persones afectades, i té un pic entre els 40 i els 60 anys, baixant la seva incidència en persones que superen els 40 anys i no l’han contret.
Artrosis
L’artrosi és una malaltia de les articulacions on l’afectació no es produeix en la borsa sinovial, sinó en el cartílag que recobreix la zona de col·lusió dels ossos.
Però amb els anys i els moviments articulars es van desgastant els cartílags, fins que al final tot just queda res entre ells i el frec es produeix entre ossos, provocant dolors aguts i paralitzants. El pacient cada vegada sent més dolor en moure una determinada articulació, però, en canvi, quan queda quieta el dolor va desapareixent, a diferència del que passa amb l’artritis; ja que la seca causa principal és el moviment articular.
L’artrosi, a diferència de l’artritis, és una malaltia degenerativa la del qual la seva principal causa és el desgast dels cartílags. Es presenta tant en homes com en dones, però més en dones, encara no se sap bé la raó d’aquesta circumstància.
En aquest sentit, hi ha factors genètics i de gener que contribueixen a ella, “però també els hàbits com l’alcoholisme o el tabaquisme poden ajudar, així com el sobrepès, una vida sedentària o, al contrari, una activitat esportiva que impliqui moviments molt repetitius.
Per exemple, és freqüent que aparegui amb els anys en les cames dels futbolistes, el colze i l’espatlla de les tenistes, etcètera. Quant al tractament, és més pal·liatiu que curatiu, a base d’analgèsics i antiinflamatoris quan una mèdica o un metge així ho assenyali.
Però sobretot, pot incidir sobre la qualitat de vida de la pacient l’exercici, més o menys intens, destinat a recuperar la musculatura de la zona afectada, així com una dieta equilibrada i una adequada hidratació, prescindint d’hàbits que propicien l’estrès i la deshidratació, com l’alcohol i el tabac.