ALIMENTS QUE NO HAURIES DE MENJAR EN EXCÉS PEL SEU ALT CONTINGUT EN ARSÈNIC

L’arròs integral, els músculs, cloïsses o les llagostes se situen entre les que contenen major quantitat d’aquest metall pesant.
L’arsènic és un metall pesant present en la naturalesa tant de forma natural a conseqüència de l’activitat humana. Aquest arriba al medi ambient a causa de processos naturals com a volcans, incendis forestals o emissions industrials, sobretot a partir de “la producció d’energia a partir de combustibles fòssils i el seu ús com conservant de fusta, herbicida o insecticida” assenyala l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN). Aquest organisme assegura, a més, que “la principal font d’exposició humana a l’arsènic és la ingesta d’aliments i aigua”.
Segons un informe de l’Organització de consumidors i Usuaris (OCU), si bé no convé alarmar-se respecte a la ingesta d’arsènic a través de la dieta, el millor és dissenyar la nostra alimentació utilitzant el sentit comú, la qual cosa significa no abusar de cap aliment que pot tenir grans quantitats d’aquest metall. “L’arsènic està en el medi ambient i pot arribar al nostre organisme per la ingesta d’aliments i aigua: no hi ha perquè alarmar-se sempre que no es tracti de dosis elevades”. Afirma, en aquest sentit, l’OCUC.
Quan la dosis no siguin elevades no hem d’alarmar-nos
Metges i nutricionistes del centre Loveyourtself, a Barcelona, “Resulta curiós que tendim a alarmar-nos pel consum de determinades substàncies, com a metalls pesants, i malgrat això també siguem capaços de menjar-nos una borsa entera de llaminadures sense saber ni tan sols que estem menjant”. Aquesta font assegura que “estem creant unes dietes basades en la por, com els verins blancs o els metalls, quan potser el que hauríem de plantejar-los és que el saludable és deixar d’esmorzar cereals o galetes i apostar per altre tipus d’esmorzar, com els ous. S’estan creant fòbies que fan que estem mirant l’arsènic al dit i després abusem d’altres aliments gens saludables perquè així s’ha fet sempre”.
Per tant, segons l’OCU, “la clau per tenir una bona salut i evitar riscos està en no abusar de cap aliment i seguir una alimentació variada i equilibrada”. Aquest organisme assenyala també que un enverinament agut per arsènic, que tan popular es va fer a la Itàlia del Renaixement per part de la família Borgia – qui diu que utilitzaven verí per alliberar-se dels seus enemics-, pot provocar símptomes com vòmits, dolo d’esòfag i abdomen i diarrea sanguinolenta. A més, també pot afectar a l’activitat dels enzims relacionats amb el metabolisme cel·lular i respiratori. El més freqüent en el cas de l’arsènic, però, és la toxicitat crònica, ja que aquest metall es pot acumular a l’organisme i arribar a produir greus problemes de salut. La intoxicació per arsènic pot produir-se de forma gradual i dona lloc a alteracions a la pell, problemes de ronyons, danys al fetge i el sistema digestiu, diabetis, enzims relacionades amb el metabolisme cel·lular i respiratori. El més, neurotoxicitat, malalties cardiovasculars, problemes de desenvolupament i fins i tot algun tipus de càncer (de pell, bufeta i pulmó).
La toxicitat crònica per acumulació pot produir greus problemes de salut
Quant a l’arsènic que ingerim a través de la dieta, aquests són els aliments que contenen dosis més elevades, la qual cosa no significa que hàgem d’excloure’ls de la nostra alimentació, sinó simplement incloure el seu consum en el marc d’una dieta variada i equilibrada i seguir les indicacions de les autoritats sanitàries. Són els següents:
Arròs:
“Les diferents varietats d’arròs tenen valors mitjans de 73-229 ug/kg d’arsènic total i 47-190 ug/kg d’arsènic total i 47-190 ug/kg d’arsènic inorgànic i, en termes generals, es pot concloure que les concentracions d’ambdues formes són més elevades a les varietats d’arròs integral” assenyala l’informe Exposició dietètica a arsènic inorgànic per consum d’arròs integral”, indica l’informe Exposició dietètica a arsènic inorgànic per consum d’arròs i productes derivats en la població catalana , elaborat per la Generalitat de Catalunya. Segons aquest document, “el contribuent majoritari a la ingesta d’arsènic en la població adulta és l’arròs en gra (82%), mentre que els altres productes tenen una contribució menor”. Li segueixen les coques, amb un 6% del total.
El cultiu de l’arròs comporta el risc d’una possible contaminació amb arsènic que pot arribar als grans després de l’absorció per les arrels, de forma que el segó que conté l’arròs integral contribueix a retenir l’arsènic present en el terra. En una investigació amb més de 4.000 variants d’arròs, un equip d’investigació format per científics de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, i la Universitat Agrícola de Nanjing, la Xina, va descobrir una variant vegetal que resisteix aquest metall pesant, de manera que encara les plantes prosperen en camps contaminats amb arsènic els grans contenen molta menys quantitat, així com una elevada concentració de seleni. Existeixen alguns col·lectius que estan més exposats al consum d’arsènic en aliments, com és el cas dels celíacs, ja que, segons l’Associació de celíacs, i Sensibles al Gluten de Madrid, “consumeixen més productes a base d’arròs en substitució dels cereals que contenen gluten”. Aquest organisme, en col·laboració amb científics de l’Hospital lnfanta Sofia, recomana als celíacs i sensibles al gluten menjar arròs com màxim dues vegades a la setmana, així com un consum racional de begudes vegetals a base d’arròs i coques d’arròs, rentar l’arròs abans de la cocció i bullir-lo, a ser possible, amb abundant aigua.
També els nens i nadons són especialment vulnerables a la presència d’arsènic en els aliments. Segons la dietista-nutricionista del col·lectiu especialitzat en criança Criar Amb Sentit Comú, Rebeca Pastor, “es poden oferir sense riscos l’arròs blanc d’origen espanyol un màxim de quatre vegades a la setmana”.
També existeixen companyies, com és el cas de PAPIS, especialitzada en alimentació infantil, que elabores diverses línies d’alimentació infantil “que no contenen elements nocius per la salut dels bebès, ja que les carns que s’utilitzen per cuinar solen tenir alts nivells de nitrats i els cereals com l’arròs grans quantitats d’arsènic”, expliquen des de la companyia.
Aigua
Segons la investigació, ingesta d’arsènic: l’impacte a l’alimentació i la salut humana, publicat en la Revista Peruana de Medicina Experimental i Salut Pública, “l’exposició crònica a l’arsènic afecta quasi tots els òrgans i sistemes, poden causar principalment càncer de pulmó, bufeta, pell, fetge, ronyó i pròstata. La seva absorció és major si està en forma hidrosoluble, com en el cas de l’arròs, però la seva bioaccesibilitat podria reduir-se per compostos de la matriu alimentària”.
Aquest mateix estudi assenyala que l’aigua també és una font d’arsènic que convé tenir en compte, ja que “l’acumulació en aliment dependrà de la seva concentració a l’aigua, en el terra, de l’ús de pesticides arsenicals i de les tècniques de processament i cocció, entre altres factors”.
Però, hi ha nutricionistes que assenyales que, contra el que moltes persones pensen, no hem de preocupar-nos si bevem aigua de l’aixeta, ja que aquesta reuneix les condicions òptimes pel seu consum sense posar en risc la salut. A no ser que existeixi una recomanació específica de no consumir aigua de l’aixeta per qüestions de salubritat, cosa que pot passar en alguna zona, el cert és que l’aigua de l’aixeta és òptima. És estrany l’aferrament que molta gent té a l’aigua embotellada de plàstic, ja que si l’aigua de l’aixeta no fos potable, ens trobaríem davant un problema de salut pública de grans dimensions.
Bivalves i crustacis
Mol·luscs bivalves com les cloïsses, ostres o músculs, així com crustacis o llagostes són els que presenten més altes concentracions d’arsènic inorgànic, mentre que les formes orgàniques de l’arsènic que es poden trobar en determinats peixos es consideren no tòxiques. Segons l’Agency For Toxic Substances and Disease Registri (ATSDR), que depenen del Departament de Salut i Serveis Humans d’Estats Units, “les formes orgàniques d’arsènic, també conegudes com a arsènic dels peixos, són excretades per l’orina 48 hores després d’haver estat ingerides”.
Algues
Segons aquest mateix organisme, “existeixen referències recents sobre la presència de nivells molt alts d’arsènic inorgànic en les algues hijiki”, un tipus d’alga d’origen asiàtic que solem trobar a enciams, sopes i altres plats. És una alga que s’adquireix deshidratada, és rica en sals minerals i d’intens sabor. Per la seva part, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) recomana als consumidors evitar, en la mesura del possible, el consum d’algues hijiki “i escollir tipus alternatius d’algues marines”, així com repassar sempre les etiquetes per assegurar-se que els aliments que s’adquireixen no contenen aquesta alga.