L’ESPORT ÉS EL MILLOR AMIC DEL NOSTRE CERVELL

La pràctica esportiva amb regularitat ofereix múltiples beneficis pel nostre cos tant en l’àmbit físic com a escala mental.
Avui ens centrament en els beneficis de l’esport en el nostre cervell. La pràctica de qualsevol esport produeix nombroses modificacions que beneficien al nostre nivell psicològic. La neurociència ha evidenciat que practicar esports actua de manera molt directa en el funcionament del nostre cervell, prevenint-lo de múltiples alteracions. ¿Com millora l’esport la nostra capacitat funcional del nostre cervell?
Esport, cervell i neurotransmissors
Al cervell existeixen milions de neurones que estan connectades entre si a través d’un circuit enormement complex. La connexió entre les neurones es produeix a través d’un tipus d’hormones, anomenats neurotransmissors. Aquests neurotransmissors són biomolècules necessàries per al transport de la informació.
Si els neurotransmissors funcionen de manera adequada, el cos i la ment entren en un estat denominat equilibri regular en les funcions del sistema nerviós. Entre els diversos beneficis que aporten al nostre organisme els neurotransmissors destaquem la capacitat de concentració, la memòria, l’aprenentatge, la qualitat del somni i el descans, la regulació de l’estrès i el raonament.
Aquest són els neurotransmissors més importants que es produeixen i s’alliberen quan practiquem un esport regularment:
Dopamina
La dopamina és el neurotransmissor del plaer, i s’associa amb la sensació de relaxació. Pel que fa al nivell cognitiu la dopamina regula funcions com l’aprenentatge i la memòria, i té un paper fonamental en la presa de decisions. Aquestes funcions executives són vitals pel correcte funcionament cerebral.
Serotonina
La serotonina és també coneguda com l’hormona de la felicitat. És l’encarregada de regular, el somni, l’estat d’ànim o les ganes de menjar. Produeix estats de benestar i eufòria.
IGF-1
En aquest cas parem d’un tipus de proteïna relacionada directament amb el creixement. Quan es produeix impacta en el denominat “Factor neurotròfic derivat del cervell”, essencial en les funcions de raonaments superior. Si està bloquejat, es bloquegen capacitats com l’aprenentatge i la memòria. És com el fertilitzant del nostre cervell.
La pràctica de l’esport augmenta el nivell d’aquesta substància, relacionada directament amb la formació de neurones noves en l’hipocamp, àrea cerebral intrínsecament relacionada amb l’aprenentatge i la memòria. Els experiments més recents apunten al fet que l’exercici físic combinat amb antidepressius augmenta de forma extraordinària el nivell d’aquesta substància en un 250%.
Acetilcolina
L’acetilcolina és el millor aliat per prevenir el deteriorament neurològic. Està encarregada de l’activació muscular, i la seva funció principal és la de millorar les habilitats cognitives.
Endorfines
Són els neurotransmissors per excel·lència quan parlem d’esport, i a més regulen l’ansietat. Es podrien considerar com la droga de l’esportista. La sensació de benestar i satisfacció que produeix quan es segrega amb l’activitat física, és la responsable de què l’endemà la persona vulgui tornar a practicar esport i experimentar-la. Hi ha un efecte anomenat ‘L’auditoria del corredor’, que pot ser explicada dins d’aquests paràmetres:
¿Antidepressius o esport?
Nombrosos estudis amb milers de persones han posat en relleu que l’efecte produeix l’activitat és tan eficaç com els que produeixen antidepressius en tractaments de depressiu lleu-moderada.
S’ha de ser caut amb aquestes investigacions, que en cap moment suggereixen o recomanen la substitució o eliminació dels antidepressius receptats. Resulta molt interessant un estudi portat a terme amb persones que portaven diagnosticades més de set anys amb depressió.
Se’ls hi va fer un entrenament de dotze setmanes combinada bicicleta i córrer. Un 30% va aconseguir recuperar-se totalment de la depressió. Aquesta investigació també va obtenir dades sobre quin tipus d’activitat és més adequada per combatre aquest trastorn.
Els resultats observats afirmen que en el cas de l’home es recomana exercici físic intens. En el cas de les dones sense origen genètic en la depressió també és el més adequat. Si, al contrari, en la depressió d’aquestes dones hi ha un component hereditari o antecedents familiars, es recomana un tipus d’exercici més suau.
L’esport és un antídot natural per combatre els estats depressius.