PER QUÈ L’ESPORT ÉS FONAMENTAL EN LA PREVENCIÓ I EL TRACTAMENT DEL CÀNCER

Nombrosos estudis avalen la pràctica d’exercici físic com un mitjà eficaç per lluitar contra el càncer. Un dels més rellevants va determinar que fer exercici físic redueix el risc de desenvolupar fins a 13 tipus de càncer, entre els quals es troben el del pulmó, el de l’estómac, el de còlon, el de bufeta o el de mama. A Espanya, s’ha de destacar l’elaborat pel grup GEICAM d’Investigació en Càncer de Mama. El principal resultat va ser que les dones que no feien exercici físic presentaven fins a un 71% més de risc de desenvolupar el càncer de mama. L’exercici físic és important en la prevenció d’aquesta patologia però també durant el tractament i després d’aquest. Els experts treballen per crear consciència que s’ha de perdre la por a acomplir activitat física si es pateix càncer.
L’exercici físic en si no cura el càncer. Però millora la resposta de l’organisme davant possibles malalties. En el cas del càncer passa exactament el mateix.
La mateixa OMS fixa en 150 minuts a la setmana el temps recomanat per acomplir activitat física i obtenir els beneficis que comporta. Aquest és el punt de partida. L’exercici físic que es duu a terme de forma pautada, planificat, orientat per millorar la salut i de manera regular s’ha demostrat que millora la qualitat de vida i disminueix el risc de patir càncer, segons l’AECC (Associació Española contra el Càncer).
Haver fet activitat física abans de caure malalt és vital a l’hora d’enfrontar-se a aquesta dura malaltia. El càncer disminueix la bona condició física i l’estat de salut del pacient. Com major sigui l’estat físic a l’hora d’afrontar el càncer, millor serà.
Beneficis de l’exercici físic durant el tractament del càncer
En general, es pot parla de dos importants beneficis de l’exercici físic quan s’està rebent tractament contra el càncer. Per una banda, mitiga els efectes secundaris de la medicació; per altre, ajuda a evitar la pèrdua de massa muscular (sarcopènia). Els experts asseguren que fer exercici durant el tractament atenua els efectes secundaris d’aquest i fins i tot del mateix càncer com la fatiga, la sensació de debilitat, la pèrdua de massa muscular o l’estat d’ànim. En definitiva, afavoreix a suportar millor el tractament.
Es parla de forts evidències quan es refereix a la influència de l’exercici físic. Per exemple, afavoreix l’augment de les cèl·lules Natural Killer (NK) en el nostre organisme. Aquestes cèl·lules són les encarregades de destruir les cancerígenes. Una espècie de primera línia de defensa contra els tumors i agents externs que envaeixen el nostre cos. Però es parla des de la prudència perquè encara queda molta investigació pel mig.
L’altre gran benefici de l’exercici físic en persones amb càncer tenen a veure amb la massa muscular, vital en el tractament. Depenent de la quantitat de massa muscular que una persona tingui, suportarà millor o no el tractament. Així, es pot afirmar que “la capacitat de la tolerància d’una persona a la quimioteràpia és directament proporcional a la quantitat de massa muscular que té una persona.
El múscul compleix una missió fonamental en el nostre organisme. Entre altres funcions, és responsable de la metabolització de nutrients i participa en l’alliberament d’hormones. Per això, les possibilitats de supervivència disminueixen quan el pacient oncològic té poca massa muscular. El deteriorament de la massa muscular es produeix per la medicació i perquè el pacient no es mou, per la qual cosa s’ha de treballar buscant evitar en el màxim possible la pèrdua de la musculatura.
Exercici físic i càncer: ¿Quin esport s’ha de fer?
No hi ha motiu perquè una persona amb càncer no hagi de complir les recomanacions mínimes d’activitat física pautades per la població, malgrat que des de l’Organització Mundial de la Salut, s’assenyalin uns 150 minuts.
Ara bé, ¿quin és l’exercici idoni per aquests pacients? En realitat, no hi ha una sola activitat que doni en els pacients el 100% dels canvis que necessita. Cada pacient és diferent segons el tipus de càncer que tingui, la seva gravetat, com respon el seu organisme, si s’ha sotmès a cirurgia. .. La individualització és qui assoleix aquestes finalitats proposades.
Esport i càncer: la importància de crear l’hàbit
Fer exercici físic és important abans, durant i, per descomptat, després del tractament. Per això, és crucial crear un hàbit de vida en el qual l’exercici tingui un paper rellevant. L’inici d’aquesta nova vida parteix des de la mateixa voluntat del pacient. I normalment, aquest és conscient de la transcendència de l’activitat física només que comenci a obtenir els seus beneficis. En el moment que la persona comença a sentir-se millor, està canviant la mentalitat. I és que amb l’exercici físic s’alliberen hormones com l’endorfina, també té un efecte analgèsic pel dolor, descansarà millor i suportarà millor la quimioteràpia.
L’aspecte psicològic en aquests durs moments és de vital importància per vèncer els moments de debilitat. Però no només recau en els psicòlegs poder fer que els pacients surtin del llit. El programa d’exercici físic ha d’estar adaptat perquè la persona pugui superar-los i no es desmotivi.
La importància de l’exercici post càncer
L’exercici físic minimitza la incidència de la triada tòxica del càncer: obesitat, baixa condició física i inactivitat. En molts casos, els problemes pel pacient no el provoca el càncer sinó alguna malaltia derivada com la cardiovascular, d’una vida sedentària.
No és difícil perdre-li la por a l’exercici. El malalt de càncer no pertany a una població complicada o de risc a l’exercici. De fet, s’està produint un canvi de mentalitat en els professionals sanitaris. Ja als grans congressos d’oncologia es parla d’exercici físic, però encara ens queda molt per recórrer.