CONDROMALÀCIA ROTULIANA, EL DESGAST DEL GENOLL

condromalacia

Fer esport com jugar a futbol o simplement caminar. Tot desgasta i, més encara, tots els moviments que fem i desgasten els nostres cartílags, el teixit que revesteix les nostres articulacions. La condromalàcia és l’afectació d’un cartílag, i malgrat que pot afectar a qualsevol cartílag el nom d’aquesta lesió és: condromalàcia rotuliana. Això indica la freqüència del problema: el cartílag més afectat, per desgast o per la pràctica esportiva, és el que recobreix l’articulació del genoll.
El concepte de condromalàcia
La condromalàcia és un desgast del cartílag. Es tracta d’un cartílag que es fa tou amb una sèrie de graus. El grau més greu és el quart, que és l’úlcera condral. La de grau un és una condromalàcia.
En teoria, és normal patir condromalàcia en edats avançades i no durant la joventut. Però, la pràctica esportiva molt intensa està provocant casos a edats molt més inhabituals.
Perquè la patim?
La patim per vàries raons, però quasi sempre el motiu és un desgast articular. Com més ús fem, major desgast. Però també pot passar en persones sedentàries. El millor és que els nostres genolls facin una activitat esportiva moderada, però això és impossible entre els que es dediquen a jugar a futbol.
Però hi ha altres paràmetres, no només per l’exercici o el desgast natural per ús. La disposició de la ròtula o l’articulació influeixen també. Si articula correctament amb el fèmur el desgast és menor. Això té a veure amb la disposició dels teus ossos i músculs, o com es camina des de petit, amb les estructures òssies i amb la trepitjada i forma de suport que tingui la teva cama.
La importància dels estudis de les trepitjades
L’esport, inevitablement, desgasta més els genolls: realització de frenades, girs o arrencades. És a dir, quasi tots els esports. En canvi, el ciclisme i la natació quasi no desgasten. I no és el mateix entrenar tres o set dies a la setmana, o fer-ho sobre gespa o sobre terra. La superfície compte i molt, ja que és el genoll qui absorbeix el cop de la trepitjada.
Amb tot, el que més influeix és la forma de donar suport al peu i la biomecànica. Amb una bona biomecànica i un suport correcte el desgast és molt menor. Per això, els estudis de la trepitjada i biomecànics de l’esportista són importants per conèixer les especificitats de cadascun.
Té solució?
Els cartílags no es regeneren. No hi ha, avui en dia res a la medicina que regeneri el cartílag articular. Les cèl·lules cartilaginoses tenen una capacitat molt limitada d’auto reparació.
El col·lagen per esportistes, serveix?
És possible frenar el deteriorament i millorar notablement la qualitat de vida del pacient. El primer que s’ha de fer és que no avanci aquesta condromalàcia rotuliana. Per això, la primera cosa que es farà és corregir i fer una bona rehabilitació.
Es tracta de què l’articulació millori l’alineació. Per això, és convenient disposar d’un estudi biomecànic que determini si l’alineació es pot corregir amb una plantilla. Només hi ha dues maneres de corregir una articulació: canviar la base de suport del peu i corregir – millorar la musculatura.
ÀCID HIALURÒNIC I FACTORS DE CREIXEMENT
És possible aplicar alguns tractaments. L’àcid hialurònic i els factors de creixement amb plaquetes de la sang del pacient. Els dos s’apliquen per infiltració. L’àcid hialurònic és un lubricant que millora la fricció entre articulació i os. No cura però alleugera els símptomes. Els factors de creixement no regeneren però milloren la cicatrització del teixit, ja que tanquen petites úlceres del cartílag.
L’altra opció és aplicar col·lagen, sempre que sigui infiltrat. Per via oral, molts traumatòlegs assenyalen que no serveix per res.
La cirurgia:
Per últim, es pot realitzar una cirurgia per alliberar la ròtula. Però aquesta és la darrera solució, només si no han funcionat les anteriors i el pacient pressenti molt dolor. Altra opció també seria una cirurgia de neteja.
És molt convenient enfortir els quàdriceps o les articulacions afectades amb bicicleta o natació amb aletes. Amb esports d’impacte com el futbol serà difícil que els nostres cartílags no pateixen. Fer esquats tampoc és recomanable.
La condromalàcia es detecta mitjançant una ressonància magnètica o artroscòpia i és freqüent en esportistes cada vegada amb menys edats, fruit d’un esport excessiu o desgast provocat per una mala biomecànica.

image_pdf