LESIÓ DE L’ARTICULACIÓ DE LISFRANC

lisfranc

L’articulació de Lisfranc és una estructura complexa que proporciona una estabilitat considerable al peu i manté l’arc plantar transvers. L’índex d’esquinços del meso peu en futbolistes és molt superior al de la població general. És la segona lesió del peu més reportada en el futbol després de la lesió de l’articulació metatarsofalàngica. El 4% del total dels futbolistes patiran una lesió del meso peu cada any. S’observa un espectre de la lesió que varia des d’esquinços lleus i estables fins fractures-luxacions greus.
Antecedents
A diferència de les lesions de Lisfranc d’alta velocitat, els esquinços de meso peu observats en futbol són provocats per forces indirectes a baixa velocitat. La majoria dels futbolistes descriuen una força axial longitudinal mantinguda mentre el peu es trobava en posició de flexió plantar i amb una lleugera rotació. Altres possibles mecanismes d’aquesta lesió en el futbol són un cop directe o una hiperflexió plantar.
Exploració
El peu de l’esportista s’inflamarà considerablement. Aquest serà un important signe d’alerta i haurien de considerar aquest diagnòstic. A més, el pacient podria ser incapaç de suportar pes i presentar dolor a la palpació del meso peu.
Proves complementàries
Les radiografies són una important eina d’avaluació i deuen realitzar-se suportant pes, ja que els signes podrien reduir-se en repòs i ser difícils de visualitzar. Les manifestacions poden ser molt subtils, per la qual cosa serà útil comparar les projeccions amb les de l’altre costat. Una observació important és l’eixamplament de l’espai entre el primer i el segon metatarsià. La gammagrafia òssia pot ser útil en els esquinços del meso peu en els que el diagnòstic dels futbolistes no sigui clar. La IRM i el TAC també poden ajudar-nos a definir més la lesió.
Tractament
El tractament d’esquinços estables del meso peu sense desplaçament en futbolistes és molt clar. Normalment, aquests esportistes poden caminar i presentar radiografies simples normals. Responen bé al tractament no quirúrgic. Pot ser d’utilitat l’ús temporal d’una sabata amb la sola rígida o una fèrula que controli la mobilització del turmell o ortesis ancorada a la part medial. El tractament idoni d’aquests esquinços del meso peu amb diàstasi és més controvertit. La reparació i el manteniment de l’alineament anatòmic de l’articulació de Lisfranc és fonamental per un tractament adequat dels esquinços del meso peu.
L’esquinç del meso peu en el futbol solen estar relacionats amb incapacitat de duració relativament llarga. Sovint comporten una retirada perllongada de la competició de fins a tres mesos, encara que la majoria de les lesions es recuperen entre quatre i sis setmanes, i els problemes residuals a llarg termini són menors. Si no s’identifiquen i tracten correctament, també poden conduir a una incapacitat crònica i artrosis posttraumàtica. Es requereix un alt índex de sospita.

FIFA

image_pdf