LA IMPORTÀNCIA DEL LIDERATGE EN ELS ENTRENADORS

Un entrenador hauria de saber treballar i desenvolupar la part emocional com a complement al seu treball diari. La història ha demostrat que un entrenador amb un gran equip, plegat de talents, treballant en un club amb cultura e història i amb el suport de l’entitat i afició, no sempre aconsegueix els resultats desitjats. Perquè un entrenador, abans de dirigir  a genis, té que gestionar persones. Els futbolistes són persones, i si volem treure el millor d’ells, si vols que treballin en equip i que el grup tingui sinèrgia, tindràs que ser més que un entrenador, un gran gestor de grups.

Hi ha persones que tenen carisma, neixen o es formen per facilitar la comunicació amb el grup, i de forma natural i talentosa, condueixen al jugador cap al objectiu, traient el millor que porta dins, no només  esportivament parlant, sinó en el que es refereix a la seva implicació i compromís.

No anem a divagar amb estils de lideratge, ni debatre que si el democràtic, l’autoritari o el deixar fer són pitjors o millors estils. El que no te volta de fulla és la importància de ser un bon líder, o preocupar-te de ser-ho, a traves de la informació i el coaching. Quan dirigeixes amb eficàcia:

• Repercuteix en el benefici del grup: Augmentes el nivell d’eficàcia esportiva de cada un dels teus jugadors i, per tant, del grup en general.
• Millores les relacions personals amb el grup i entre els companys.
• Estableixes un model basat en el respecte: Aconseguiràs tenir seguidors en lloc de simples jugadors que t’obeeixen perquè ets la màxima jerarquia.
• Transmets entusiasme i ganes de treballar. La persona amb carisma o el bon líder és capaç de fer treballar al grup malgrat el cansament i els resultats negatius. Aconsegueix que el grup confiï i que els jugadors no perdin la fe ni en el seu talent ni en els companys.

Segueix aquestes directrius i veuràs cóm “dirigir bé” no és tan difícil com sembla:

• Tracta als jugadors amb respecte, tant en el contingut verbal (comunicació verbal) del que transmets com en les formes (comunicació no verbal). No fa falta cridar ni humiliar per semblar creïble. Ni tant sols perquè et facin cas. Les persones que necessiten transmetre ordres a traves de l’autoritarisme i de la força no són respectades ni són creïbles pel grup. Se’ls obeeix més per la por que per la convicció en el que diuen.
• Envia missatges positius: “si es pot, estem preparats, confio en vosaltres”. Els missatges centren l’atenció en l’error i augmenten la probabilitat de que tornin a repetir-se.
• Si te’ns que corregir alguna cosa, fes-lo de forma breu i centrant-te en el que fa mal, no en la persona. No es el mateix dir “estem perdent moltes pilotes al centre del camp” que “sou una panda, aquí no treballa ni Déu, si seguiu així estem fotuts”.
• Treballa la reflexió, i fes-lo cada dia. No s’aconsegueix automatitzar una nova forma de comunicació si no t’esforces a diari. Converteix la reflexió i la paciència en una filosofia de treball.
• Abans de fer un comentari, per molt alterat que estiguis, mesura les teves paraules. Si esculls el missatge equivocat, segurament obtindràs resultats equivocats.
• Reforça, reforça i reforça. Els comportaments que es reforcen, agraeixen i elogien, tendeixen a repetir-se. A més a més, generen confiança i seguretat en el jugador. A tots ens agrada que ens felicitin per un treball ben fet.
• Planteja’ls objectius desafiants, i inculca’ls que són capaces d’assolir-los. Els objectius tenen que estar centrats en les seves competències, no en les del rival ni en les del partit. És a dir, en jugadres i resultats que depenguin del nostre joc i la nostra actitud.
• Treu la cara per ells, sempre, i sobre tot en públic. Els draps bruts es deixen pel vestidor. Si deixes als teus amb el cul a l’aire, acabaràs per recollir el mateix que sembres. Els grups de treball estan per donar suport, a els bons i mals moments. Tots som responsables dels èxits, però sobre tot dels fracassos. El que no t’agradi del teu grup, parla-ho a soles amb ells.
• Escolta. El que tenen que dir els teus jugadors és important. Ningú coneix millor el lloc de treball que aquell que ho exerceix. Deixa que participin, tinguin iniciativa i proposin coses. Com líder ets tu el que ha de prendre la decisió, però comptar amb l’opinió d’altres persones sempre és enriquidor.
• Tingues empatia. Posa’t al seu lloc, tingues aquest radar que detecta si els teus estan bé o mal. Estigues atent a les senyals, sigues comprensiu i flexible.
• I sobre tot, sigues clar i directe. Els jugadors valoren als entrenadors que “van de cara” que els diguin la veritat i siguin honestos. Les persones amb valentia tenen un valor afegit.

 

Patricia Ramírez Loeffler, Psicòloga de l’Esport.