PERDONAR-SE L’ERRADA, ENTENDRE L’ERROR
Tant professors, pares, familiars, amics i demes companys que solen veure’ns entrenar o competir al llarg de les setmanes, estan de sobra acostumats a veure’ns reaccionar de molt diferents formes quan fallem. Per exemple al xutar fora una pilota claríssima, o quan cometem una falta de targeta que ens deixarà al dic sec el proper partit,… De vegades en quan experimentem una fase en la qual sembla que ja no tornarem a fallar, de repent, tornem a trepitjar amb la mateixa pedra.
Les reaccions a aquestes situacions solen ser molt marcades, enteses i assumides per tots els que formem la gran família del futbol o de qualsevol esport: frustració, incapacitat, empipament, ira, sensacions de inferioritat, auto-llenguatge negatiu, impotència, i una llarga llista. Els insults que ens dediquem a nosaltres mateixos, els empipaments que comporten una errada amb la pilota o no són comuns en tots els terrenys de joc. Es conviu amb l’error en gran part dels entrenaments o dels partits que disputem cada cap de setmana. Però, el que és pitjor, no soc de perdonar-me.
Potser el que no és capaç de comprendre o processar, es que estic en una fase d’aprenentatge. M’explico. Per dominar una habilitat (un xut, una retallada, una aturada,…) com li pot passar a un matemàtic, un economista, el cervell passa per quatre fases:
- No sapes, que no saps.
- Saps que no saps.
- Saps que saps.
- No saps que saps.
Quan et trobes en la primera fase, no ets ni tan sols conscient de que ets un complet ignorant sobre el tema. Si posseeixes la suficient humilitat de donar-te compte de que estàs en aquest punt, passaràs a retrobar-te en el segon, i com a mínim seràs conscient de la ignorància de la que parteixes, quedant-te en una disposició idònia per l’aprenentatge. És aquí, en aquesta segona fase on iniciaràs un camí llarg, dur, costos i, també, divertit. Quan et trobis en la primera fase, no ets ni tan sols conscient de que ets un complet ignorant sobre el tema. Si tens la suficient humilitat de donar-te compte de que estàs en aquest punt, passaràs a trobar-te en el segon i aquest procés que transcorre entre el punt dos i punt tres s’anomena Procés d’Aprenentatge.
Un exemple senzill, si recordem com ens va anar el procés d’aprendre a muntar en bicicleta, recordarem amb més o menys afecte els cops i les caigudes que teníem.
El procés d’aprenentatge porta inclòs l’error i la fallada, és lògic i normal que existeixin quan estàs aprenent. Però, no ho interpretem de la mateixa manera que quan apreníem a muntar en bicicleta. Ara ho interpretem com un fracàs, el lloc de part del procés d’aprenentatge.
Quan amb el temps i la pràctica haguem aconseguit arribar a la tercera fase, començarà altra camí fins arribar a dominar el nostre joc o l’habilitat, i es quan hauràs après i dominat aquesta habilitat o coneixement, i per tant ho facis sense voler. En aquest procés de perfeccionament també està inclosa l’errada.
El consell es que sàpigues situar-te correctament en un o entre alguna d’aquestes quatre fases, no et deixis portar pels comentaris que et treguin i t’avancin el que encara no toca.
