ELS FUTBOLISTES RETIRATS DUPLIQUEN EL RISC DE PATIR ARTROSI


Els futbolistes professionals retirats dupliquen el risc de patir artrosi respecte a la població general. Així ho confirma un estudi fet al Regne Unit amb més de 1.000 exfutbolistes en comparació amb 4.000 homes del mateix rangs d’edat no esportistes.
Els futbolistes retirats presenten el doble de dolor de genoll, major prevalença d’artrosi radiològica i el triple de necessitat de pròtesi de genoll. La mitjana de la carrera d’un futbolista, sobretot professional, és de 13 anys i mig i, a pesar d’estar extremadament en forma, els partits i entrenaments d’alta intensitat poden generar riscos per la salut relacionats amb l’esport.
El futbol professional té una taxa de lesions alta i el 17% de totes les lesions involucra el genoll. A més de la lesió aguda manifesta, l’efecte acumulatiu de microtraumatismes repetitius i la sobrecàrrega articular també podrien ser perjudicials per a l’articulació del genoll.
L’artrosi de genoll és un trastorn complex comú amb múltiples factors de risc que inclouen les lesions. I encara és un tema que preocupa futbolistes i clubs, s’han realitzat pocs estudis que examini l’associació entre futbol i artrosi.
Estudis amb futbolistes professionals i població general al Regne Unit.
Els objectius d’aquest estudi liderat per Arthritis Research UK, al Regne Unit, i publicat al British Journal of Sports Medicine, eren determinar la prevalença dels resultats de l’artrosi de genoll en una mostra de futbolistes professionals masculins retirats al Regne Unit i en una mostra aleatòria d’homes a la població general; comparar la prevalença d’aquests resultats en exfutbolistes i la població general amb ajustos per altres factors de risc coneguts i determinar els principals riscos atribuïbles per qualsevol prevalença augmentada en els resultats de genoll OA en exfutbolistes.
Per això, van avaluar diversos indicadors com el dolor de genoll, la condrocalcinosi o cirurgia de genoll en 1.207 futbolistes retirats i en 4.085 homes de la població general.
Els resultats principals van ser, en primer lloc, un risc quasi doble de color de genoll en el moment de ser avaluats, que va ser més marcat en els grups d’edats més joves; segon, una freqüència dues vegades major de condrocalcinosis i tercer, quasi tres vegades més de possibilitats de reemplaçament total del genoll (pròtesis). Després d’ajustar els factors de riscos o sobrepès, la conclusió de l’estudi és que els exfutbolistes presenten un risc doblement major en patir artrosi de genoll, la qual cosa recolza un paper important del microtraumatisme repetitiu associat amb el futbol.
Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la necessitat de gestionar millor els factors de riscos modificables com l’obesitat o les lesions de genoll a través de formació, tractament precoç i rehabilitació apropiada abans de tornar a jugar a futbol després d’una lesió per reduir el risc d’artrosis.