UN LLIGAMENT CREUAT ANTERIOR ES POT TRENCAR UNA VEGADA S’HA OPERAT
Institut Cugat
Una cirurgia de reconstrucció d’un LCA (Lligament Creuat Anterior) no assegura que mai es pot tornar a trencar. Malgrat la cirurgia de reconstrucció del LCA és un procediment efectiu per restaurar l’estabilitat del genoll en la majoria dels casos, no garanteix una protecció absoluta contra lesions futures.
Per exemple, la taxa de un nou trencament de la plàstia del LCA en jugadors d’handbol és del 13% (puja a un 30% en pacients amb recurvatum (hiperextensió del genoll més allà de 180º o posició cero de referència).
Per exemple, la taxa de nou trencament de la plàstia del Lligament Creuat Anterior en jugadors d’handbol és del 13% (puja a un 30% en pacients amb recurvatum menors de 25 anys, pivot-shift, test del genoll, explosius). Tot un repte quirúrgic i rehabilitador que ja dona els seus fruits.
Factors de risc
Diversos factors poden contribuir a la possibilitat d’una nova lesió del LCA després de la cirurgia, incloent:
1. Activitat física i esports: el retorn a activitats físiques o esports d’alt impacte massa aviat sense un programa adequat de rehabilitació i enfortiment dels músculs pot augmentar el risc d’una nova lesió del LCA.
2. Mecanisme de lesió repetida: si la causa subjacent de la lesió inicial del LCA, com un moviment de gir o canvi de direcció sobtat, es repeteix, existeix la possibilitat d’un nou trencament del lligament.
3. Debilitat muscular o desequilibri: la falta de fortalesa o un desequilibri en els músculs que rodegen al genoll, especialment els músculs de la cuixa (quàdriceps i isqui tibials), pot augmentar l’estrès en el LCA i predisposar a una nova lesió.
4. Factors anatòmics: algunes persones poden tenir certs factors anatòmics que augmenten la predisposició a lesions del LCA, com una alineació òssia inusual o una morfologia dels ossos del genoll que exerceix una major tensió del lligament.
És important destacar que la rehabilitació adequada després de la cirurgia, seguint les recomanacions del metge i fisioterapeuta, és fonamental per minimitzar el risc d’una nova lesió del LCA.
Això implica l’enfortiment muscular, estabilitat articular, millora del control neuromuscular i gradual reintroducció a les activitats físiques.