UNA MALA TREPITJADA POT INFLUIR EN LESIONS DE PEU, GENOLL I DE PELVIS

La salut d’un esportista depèn de com pesi. “Trepitjar mal perjudica la teva salut”. Així de contundents són els experts en biomecànica. Però, la prevenció de lesions derivades d’una mala trepitjada xoca amb un problema
La salut d’un esportista depèn de com trepitgis. Trepitjar malament perjudica la salut, però la prevenció de lesions derivades d’una mala trepitjada xoca amb un problema eminentment pràctic: no existeixen dues trepitjades iguals. Podòlegs experts en biomecànica tenen clar quina és la rellevància de trepitjar bé, quines lesiones es produeixen per aquesta dinàmica i que es pot fer per trepitjar millor.
Hem de començar dient que hi ha dues tipologies bàsiques a peu dret: els peus ‘pronadors’ que volcà cap a dins, i els peus supinadors que roten cap a fora. Quan un peu és patològicament pronador, els genolls es giren cap a dins, les ròtules se’n van cap enfora, la pelvis s’avança i augmenta la curvatura en l’àmbit lumbar. Això suposa una alteració de tot el sistema múscul-esquelètic, del peu al coll, perquè el cos tendeix a compensar el desequilibri.
Però, entre aquests dos extrems hi ha una gamma amplíssima de gestos intermedis. Per exemple, alerta contra la tendència a uniformitzar que tracta d’imposar la indústria de calçat esportiu. Mai se sol trobar un adult purament pronador, sinó que serà pronador i haurà compensat d’alguna manera el seu problema.
Cada esportista trepitja diferent, per la qual cosa, si el que es pretén és evitar les lesions associades a una mala trepitjada, l’especialista adverteix que s’ha de tendir a ‘individualitzar’ el tractament. Un bon estudi biomecànic de la trepitjada és l’element essencial per revertir les lesions i molèsties derivades de la mala trepitjada, ja sigui canviant el calçat, modificant la mecànica o incorporant una plantilla personalitzada.
En quines lesions influeix la trepitjada.
La trepitjada no només té efecte en les lesions del peu. Ho tenen també en lesions de genoll o fins i tot en problemes pelvians. De la mateixa forma, el peu pot també contribuir a corregir problemes en altres zones del cos. Una mala trepitjada pot no ser la causa d’una lesió de genoll, però si la causa de què aquesta no es recuperi una vegada s’ha produït.
Lesions comunament associades a la mala trepitjada:
1. En general, la ‘patologia reina lligada a la pronació patològica’ és la fasciïtis plantar.
2. A més de ser el problema més comú, és també el que més maldecaps genera perquè tendeix a la cronificació, molt lligats als peus amb una pronació del compte. El 80% van lligats a aquesta tipologia de trepitjada.
3. La trepitjada té també molta influència a la tendinitis.
4. D’aquesta forma, influeix en les periostitis, sobretot en la del tibial anterior.
5. La condromalàcia rotllana és molt comuna en persones joves. És el desgast pèl sobre ús del cartílag de la ròtula.
6. En ciclistes hi ha un quadre molt comú anomenat la síndrome de la cinti lla ili tibial, que es genera per la fricció d’una mala trepitjada o la mala regulació a l’alçada del selló.
7. Una mala trepitjada pot provocar també una curvatura en l’àmbit lumbar per compensació, la qual cosa genera problemes en l’àmbit de columna i sobrecàrregues musculars. Hi ha un múscul que dona molts problemes relacionats amb la trepitjada, que és piramidal o piriforme. El quadre de la síndrome del piramidal pot tenir moltes causes, però sovint va lligat a la mala trepitjada.
8. Finalment, una inflamació en el trocànter major del fèmur (os que sobresurt a la part lateral dels malucs) que potser molt dolorosa i dificulta molt la pràctica esportiva.
La mala trepitjada té influència en qualsevol esport que es practiqui dempeus. Però, per les seves pròpies característiques algunes pràctiques esportives presenten majors riscos que altres.
La mala trepitjada en els diferents esports
La trepitjada té influència en qualsevol esport que es practiqui dempeus. Però, per les seves pròpies característiques algunes pràctiques esportives presenten majors riscos que altres. Per exemple, la pràctica intensiva del futbol origina una tipologia de peu adducte i cama arquejada, que acaba derivant en lesions molt concretes. Pot provocar dissimetries, perquè el futbolista sol sortir la mateixa cama de suport i de xut.
La rellevància de la trepitjada en la generació de lesions s’accentua en aquells esports de repetició de gestos. Per exemple, un corredor de fons es lesionarà amb més facilitat i té un defecte a la trepitjada, no té un esmorteïment bé o té més pronació del compte.
Un altre exemple és el pàdel on influeix molt la trepitjada afectant el genoll, girs, acceleracions i frenades. Si trepitges malament es transmet automàticament al genoll.
Què es pot fer per trepitjar millor
Els humans configurem la nostra trepitjada d’ençà que comencem a caminar. El desenvolupament del peu depèn del neuropsicodesenvolupamanet del nadó. La tendència de vehicular el desenvolupament dels nens i d’avançar la seva autonomia motriu pot derivar en problemes posturals del peu. El nadó neix amb uns reflexos que ha d’integrar en el cervell a través del peu descalç.
Tots adoptem una tendència d’ençà que naixem, i aquesta a més ve molt condicionada per la tipologia del peu heretat. Altres vegades és la mateixa activitat de l’adult la que determina una forma de caminar. Quelcom semblant passa amb molts esports. Per exemple, els esquiadors han de ficar els esquies cap endins per frenar, i molts futbolistes presenten una curvatura de cames molt característica.
La solució a aquests problemes en adults és molt més complicat, i l’aspiració és ‘compensar’ els desequilibris. Si els teus ossos estan orientats d’una manera, ja podràs fer el que vulguis que no servirà per modificar l’estructura. Diferent és que es pugui compensar incorporant una plantilla, treballant la readaptació muscular, o millorant la tècnica de cursa o les postures per millorar el rendiment i evitar lesions.
En té un paper essencial el treball multidisciplinari de tots els professionals de la medicina i la preparació esportiva, com els metges de l’esport, els fisioterapeutes i els preparadors físics.
En tot cas, el primer pas sempre serà realitzar un estudi de la trepitjada per concloure amb seguretat que una lesió té el seu origen en el peu. La solució al problema pot estar en el disseny d’una plantilla personalitzada o en la readaptació de l’activitat esportiva i les tècniques d’entrenament.
I com sempre: si t’inicies en la pràctica esportiva, el més recomanable és anar a un preparador que t’orienti sobre les pautes que has d’adoptar abans d’arribar al resultat que desitges. Si a més vols incrementar la intensitat de l’activitat es més que saludable fer-te una prova d’esforç per mesurar les teves possibilitats.

FONT: SALUT+DEPORTE