EL TRIPTÒFAN INCREMENTA EL RENDIMENT A UN NIVELL SUPERIOR

El seu efecte sobre l’entrenament intens pot actuar en forma complexa i mitjançant diferents vies.
Els científics esportius de la Universitat de Barcelona van arribar a la conclusió que com a mínim al futbol, s’incrementa el rendiment esportiu si es pren una dosi de 600 mg de l’aminoàcid triptòfan; els experiments fets per voluntaris que van desenvolupar proves en les instal·lacions esportives universitàries, poden ser part d’una discussió bastant forta entre els investigadors i els filòsofs, ja que tot tendeix a finalitzar en un punt mort. El triptòfan és un precursor de la serotonina, un neurotransmissor i si hi ha una major quantitat de serotonina en el cervell, tot és més agradable.
Si el cervell es torna menys sensible al dolor, estarà menys distret per pensaments desagradables i informació irrellevant, per tant, la suplementació amb triptòfan pot crear un estat d’ànim que també ajuda a millorar el rendiment esportiu, i aquesta hipòtesi dels anys 80 va ser el punt de partida que va portar els catalans a desenvolupar un experiment amb voluntaris que havien de córrer a una intensitat al voltant del V02max, que literalment era fatigant, al punt que no permetia mantenir una conversació.
• En 1980, al rebre 600 mg de suplement abans de córrer, els atletes van córrer un 50% més, en comparació a l’ús d’un placebo.
• El 1992, un grup de noruecs van repetir l’experiment, però amb algunes modificacions, administrant 1200 mg del suplement, i els van posar a entrenar al 100 % del seu VOmax, però no va haver-hi cap efecte.
• En la dècada dels 90 uns holandesos tampoc van tenir èxit, provant el suplement com intra-entrenament, i no com preentrenament.
Llavors, la idea més sustentable que el triptòfan pot millorar el rendiment esportiu, és quan les persones consumeixen més BCAA (aminoàcids de cadena ramificada), que redueix la fatiga durant l’exercici de resistència, evitant l’entrada de triptòfan al cervell, impedint que es converteixi en serotonina. Segons la teoria, el cervell només pot absorbir una quantitat limitada d’aminoàcids i durant l’exercici físic els músculs absorbeixen una quantitat limitada d’aminoàcids i durant l’exercici físic els músculs absorbeixen tots els aminoàcids a la sang, a excepció del triptòfan.
Com a resultat, el cervell absorbeix més triptòfan i la converteix en serotonina i fa que els esportistes se sentin més cansats; ara bé, segons els defensors dels BCAA (aminoàcids essencials), el seu ús inhibeix l’absorció de triptòfan pel cervell, la qual cosa redueix la fatiga, i millora el rendiment de resistència, mentre que utilitzar el triptòfan només condueix a efectes negatius.
Resultats positius
Els investigadors espanyols que havien demostrat l’efecte de millorar el rendiment de triptòfan en 1988 van portar a terme altre experiment fa uns anys; els investigadors van col·locar 20 voluntaris que practicaven esports, i d’edats entre 20 i 22 anys a realitzar una sessió d’una hora d’entrenament intercalat en un ciclergòmetre, imitant el patró d’esforç de jugadors de futbol durant un partit.
• Els primers voluntaris desenvolupen l’entrenament durant 10 minuts a 50% del V02max.
• Després, s’hauria de repetir aquest cicle tres vegades.
• Finalment, s’havia de pedalejar durant 20 minuts a un 50% del VO2max. Els investigadors van fer la prova dues vegades; en una ocasió, van prendre 2 càpsules que contenien 300 mg de triptòfan durant 3 dies abans de la prova i el dia de la prova van prendre 600 mg del suplement, dues hores abans de començar el cicle.
Els resultats mostren que més de la meitat dels 30 períodes de sessions es va tenir un millor moviment explosiu amb més potència mitjana pic; en poques paraules, els esportistes eren capaços d’entrenar amb més intensitat en prendre triptòfan, a més de reduir l’augment de la fatiga. Segons les conclusions, se cita, que és possible que en alguns experiments en el qual el triptòfan no va demostrar cap efecte, és quan es van utilitzar altes dosis, o no s’ha fet l’esforç físic suficient per observar el seu poder; o sigui, se suggereix que l’aminoàcid és tal vegada no només un precursor de la serotonina, sinó també d’altres compostos que no causen fatiga, i fins i tot, pot tenir un efecte estimulant per l’entrenament intens en formes complexes, i que la fatiga induïda per diferents protocols, poden ser mitjans per diferents vies.